MITJANS

El debat sobre la immigració entra a la televisió italiana

La sèrie ‘Il commissario Montalbano’ deixa en evidència el discurs xenòfob de Matteo Salvini

“¿Encara amb la història aquesta que els terroristes de l’ISIS arriben en vaixell?” Aquesta frase, pronunciada pel comissari Montalbano en l’estrena de la nova temporada de la sèrie que porta el seu nom, va desfermar la tempesta entre els usuaris italians a les xarxes socials. Il commissario Montalbano (RAI), basada en les novel·les d’Andrea Camilleri, porta 20 anys en emissió i és una de les ficcions més estimades del país transalpí, però això no és obstacle perquè posi el dit a la nafra quan cal. En l’estrena de la tretzena temporada, dilluns passat, 11 de febrer, la sèrie va optar per alçar la veu amb un clar missatge pro immigració que deixava en evidència el discurs xenòfob del vicepresident i ministre d’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini. El seu agosarament no és poca cosa: en un país que fa un parell de mesos va endurir la llei migratòria, un episodi que donava la cara pels immigrants va reunir davant el televisor més d’onze milions d’espectadors, l’equivalent a un 44,90% de share.

Twitter es va dividir entre els usuaris que acusaven la sèrie de bonista i els que es mostraven entusiasmats que parlés de la qüestió. La frase pronunciada per Montalbano no era l’única referència a la immigració que es feia en el capítol: també s’hi veia una operació de rescat d’immigrants. En una altra escena, l’investigador sicilià, interpretat per l’actor Luca Zingaretti, salta al mar per recollir el cos d’un immigrant que s’ha ofegat mentre intentava arribar a la costa. El capítol també inclou la història d’un immigrant que és detingut després d’intentar escapar-se. Els policies descobriran que es tracta d’un músic famós que va tornar al seu país d’origen -en guerra- per intentar ajudar la seva família fins que es veu forçat a fugir i tornar a Europa en un vaixell.

Lluny de ser un argument oportunista, la sèrie no fa més que reflectir una de les preocupacions de l’escriptor Andrea Camilleri, que ja fa anys que escriu sobre la problemàtica de la immigració, tal com recordaven alguns usuaris de Twitter als que criticaven el capítol d’ Il commissario Montalbano. De fet, el llibre en què es basa el capítol, L’altro capo del filo, es va publicar el 2016, quan Salvini encara no era ministre, però Camilleri ja havia introduït aquest tema en la seva obra l’any 1996 amb El lladre de pastissets, el tercer volum de la saga de Montalbano.

Salvini i Eurovisió

Conscient que Montalbano és un personatge molt estimat a Itàlia, Salvini, que sovint ha utilitzat Twitter per burlar-se dels immigrants, es va estar de fer cap comentari negatiu sobre el capítol a les xarxes socials. Ben al contrari, la seva reacció va ser publicar un tuit amb una foto de la sèrie i el missatge “Adoro Montalbano”.

Molt menys diplomàtic havia sigut dies abans amb el guanyador del festival de Sanremo i futur representant d’Itàlia a Eurovisió, Alessandro Mahmoud, conegut popularment com a Mahmood, un cantant nascut a Milà, fill de mare italiana i pare egipci. La seva cançó, Soldi, conté referències al Ramadà i paraules en àrab. Potser per tots aquests factors, Salvini va manifestar, a través de les xarxes socials, que no estava d’acord amb la seva elecció i va posar en dubte que fos la millor cançó per a Eurovisió. “Mahmood... bah... ¿És la cançó italiana més bonica? Jo hauria escollit Ultimo. Vosaltres què hi dieu?”, va escriure el ministre d’Interior italià respecte a la victòria de Mahmood, aconseguida principalment gràcies al vot d’experts, que combina els periodistes musicals (30% del total) i un jurat (20%). Abans del vot dels experts, el guanyador virtual era Ultimo, que havia rebut un 46,5% dels vots dels espectadors, mentre que Mahmood es quedava amb un 14,1%.

Després de la victòria de Mahmood, el mur de Facebook del festival de Sanremo es va omplir de missatges d’espectadors disgustats pel sistema d’elecció, però també de comentaris racistes com: “Amb tantes noves cançons de tradició italiana, per què ha guanyat un tema àrab? L’islam ha pres el control del festival, és un escàndol”.

Els atacs dels mitjans de dretes han obligat el cantant a recordar en diverses entrevistes que és “100% italià”. “La meva generació no les percep [aquestes diferències]. És una realitat als nostres barris. A la meva classe, a l’escola elemental, hi havia alumnes de la Xina, de Rússia, de totes les races i països. Potser les generacions anteriors sí que noten aquestes diferències perquè es van criar en un món en què un immigrant o un fill d’una parella mixta era una excepció”, va explicar al cantant al diari La Repubblica.

Tot i els esforços de Mahmood per restar importància als comentaris racistes, l’aversió per tot el que no sigui italià ha afectat un espai televisiu tan inofensiu com un programa de cuina. L’octubre del 2018 el xef Vittorio Castellani va denunciar que la RAI va cancel·lar el seu espai, La prova del Cuoco, després de dir-li que deixés de fer “receptes estrangeres”, una acusació que la televisió italiana va negar. Des del setembre de l’any passat la televisió pública està presidida per Marcello Foa, un periodista conegut per les seves idees antiimmigració que, a més, és pare d’un membre de l’equip de comunicació de Salvini.

L’auge de l’extrema dreta ha fet que els discursos extremistes i xenòfobs es colin als mitjans de comunicació, tot i que a vegades es troben amb agents de resistència com el comissari Montalbano.