Diuen que si ajuntéssim els presumptes trossets de la creu de Crist que hi ha escampats pel món podríem fer unes quantes dotzenes de creus. De la mateixa manera, quan es nomena un nou papa s’activa una curiosa maquinària mediàtica consistent en detectar si el pontífex va passar remotament a prop de cada lloc: el resultat és una llista de viatges, visites i desplaçaments prou llarga per omplir unes quantes vides. Mirem aquest titular de Las Provincias: “El papa Lleó XIV va ser a València el 2005, va menjar paella i va visitar la Verge dels Desemparats”. Se suma a aquest altre d’El Mundo, en què, esclar, el centre del món és Villa y Corte: “«El Papa té amistats a Madrid i venia molt per aquí». Robert Prevost, el pontífex que dormia al costat del Bernabéu al Col·legi Sant Agustí”. La influència papal no sembla haver ajudat gaire els blancs, s’ha de dir, però ells ja tenen el papa Florentino I. Els ultres d’Infovaticana deixen caure un “Lleó XIV va visitar el Valle de los Caídos” que té intencions polítiques evidents. I així podríem seguir amb titulars que ens situen Robert Prevost a Huelva, Màlaga, Pamplona i Orpesa. Ni a l’ARA ens escapem de la fascinació de la proximitat: “El dia que Lleó XIV va conèixer el barri de Sant Roc de Badalona”.
Al final, com a prior general de l’orde de Sant Agustí entre el 2001 i el 2013, Prevost tenia entre les seves competències supervisar les comunitats agustines en diversos països. És un Papa viatjat, com d’altra banda correspon a la majoria de cardenals. Suposo que en aquesta abundància de notícies s’hi barreja la fascinació que encara generen els ritus de l’Església, algunes gotes del provincianisme inherent a l’espècie humana i la tendència inflacionària actual de fer mil notícies dels temes que són tendència. Almenys aquesta vegada no hem hagut d’empassar-nos allò que el millor papa, el de Madrid.