BarcelonaDel porc se n’aprofita tot, però del discurs del rei deunidó, també. Com que sol ser un text anodí, tan solemne com previsible –que si la unitat, que si la Constitució–, l’endemà tothom porta l’aigua al seu molí. La carcúndia té ganes que Felip VI s’impliqui d’alguna manera en el descavalcament de la legislatura. I per això venen la seva intervenció en funció de com creuen que el cap d’estat ajuda la seva causa (una miqueta colpista, diguem-ho tot). “El discurs del rei en defensa de la Constitució divideix el govern”, titulava per exemple La Razón, agafant-se al fet que als socis de Sánchez –de nou, previsiblement– els va agradar més aviat poc un discurs que recuperava el Felip més agre i mancat d’empatia. “El PSOE no es dona per al·ludit davant del contundent missatge del rei”. Esclar: perquè és un text que no diu gaire i confia que siguin els escrivans els qui agafin el missatge entre línies i ho converteixin en una valenta elocució. Evidentment, El País oferia una lectura on el PSOE sí que es donava per al·ludit. Per al·ludidíssim, de fet: “El PSOE i la dreta se senten avalats pel discurs del rei”.
Ja es veu, doncs, que qui no vol sentir la monàrquica carícia és perquè no vol (o no té un diari afí). Bé, si ets espanyol: a la resta del món, que els bombin (literalment). Fins i tot algú tan muffin com el rei Carles d’Anglaterra va deixar anar una referència a la situació internacional i els “conflictes tràgics” que marquen l’escena internacional. No pas Felip, que un any més es va quedar en el mantra de la que nos dimos entre todos que, casualment, és la que fixa la seva vida de privilegi. Per cert, que a Vox també li va agradar l’arenga reial. Però, esclar, els diaris cortesans, sabedors que això no llueix tant, tendien a obviar-ho de les seves primeres pàgines.
