Dogmes de fe i l'atur de Schrödinger

Al costat del cristianisme, l’islamisme, el budisme o l’hinduisme potser caldria ja incloure l’aturisme en el llistat de religions reconegudes. Aquest sistema de creences té un misteri que riu-te’n tu del de la Santíssima Trinitat. Es tracta de la Dada Líquida: aquell fenomen inexplicable mitjançant el qual la xifra de l’atur pot generar titulars eufòrics (“L’ocupació aguanta en màxims tot i la repuntada de l’atur al final del 2022”, El País) i al mateix temps apocalíptics (“La reforma laboral de Díaz compleix un any amb la menor ocupació en un decenni”, La Razón). Aquesta insistència a l’hora de convertir la situació laboral espanyola en un enigma insondable acaba convertint en dogma de fe una cosa que hauria de ser perfectament objectivable. Per poder fiscalitzar un govern, sigui del color que sigui, calen unes eines i referències compartides. Però la polarització està esborrant aquesta possibilitat i, cada cop més, els fets perden valor com a puntals per construir una mirada sobre la realitat. I anem lliscant pel pedregar de les interpretacions, aquelles que permeten dir, al mateix temps, que l’atur està en màxims i mínims. Supera-ho, Schrödinger!

Elon Trump

“El Guardian està trencat, que algú l’arregli”. Així encenia Twitter l’amo de Twitter, arran d'un article del diari sobre els costos mediambientals dels cotxes que fabrica l’amo de Tesla, que ho és també de Twitter. És aquesta una dinàmica perillosa, inquietant. La premsa és poder i, com a tal, ha de retre comptes. Però l’estratègia destructiva que ha adoptat s’assembla massa a la feina de desprestigi de Trump amb la premsa tradicional, orientada precisament a esquivar ell la fiscalització. La seva alternativa era Fox News. La de Musk, la cridòria de Twitter. He dit ja que n’és l’amo?