Dol desigual a la ultradreta mediàtica pel cop de porta d'Espinosa

En roda de premsa i sense preguntes, Iván Espinosa de los Monteros y de Simón ha anunciat que deixa Vox pels habituals “motius personals”... que ningú creu. És interessant veure com s’ho pren la caverna, perquè permet constatar com estan en joc –o en lluita– dues concepcions sobre quin ha de ser el paper del partit d’Abascal. A Libertad Digital, per exemple, estan emprenyats com una mona. Al columnista Carmelo Jordá li donen l’espai més noble de la web perquè avisi que el partit s’està convertint cada cop més en “la caricatura que l’esquerra fa del partit”, per culpa d’una deriva cap al tradicionalisme confessional i el falangisme. Vaja, que el monstre ha acabat fent de monstre, per a sorpresa d’exactament no ningú.

A la majoria de mitjans se subratlla el rerefons ideològic de la decisió, però hi ha un mitjà que ofereix un relat alternatiu. Es tracta d’OK Diario d’Eduardo Inda. Només cal veure aquest titular: “Iván deixa la política en veure frustrat el seu somni de ser ministre en un govern PP-Vox”. Aquí ja el diputat marxant no és un home íntegre i coherent amb la seva ideologia liberal, sinó un dèbil amb mal perdre. O aquest altre: “La soledat d’Espinosa en el seu adeu: sense membres de la cúpula i amb l’únic suport de Carlos Flores”. El quadre a l’oli que pinten, malgrat la profusió de cognoms del protagonista, és el d’un pària, un empestat. O, per dir-ho en la llengua de Primo de Rivera, el muerto al hoyo y el vivo al bollo. La bufetada electoral de Vox ha estat severa i ara cal decidir si opten per mirar de fer frontera amb el PP –cosa que els ha dessagnat aquest 23-J– o extremar-se per diferenciar-se. El partit sembla haver triat. Inda, també. Però ni tan sols així veurem encara el prefix ultra guarnir les cròniques sobre aquest partit cada cop més cañí.