Els encausats pel Tsunami, més protagonistes a Madrid

Amb els estalvis d’aquests onze anys llargs fent el Pareu màquines m’he comprat una andròmina d'aquestes de fira que consisteixen a martellejar amb una maça la base amb tota la força possible i observar com s’eleva una peça metàl·lica a través d’una guia vertical, fins a picar una campaneta a dalt de tot, si el cop ha estat prou contundent per merèixer el dring de la victòria i un osset de peluix. L’he batejada com a cinicòmetre, perquè la idea és que em serveixi per mesurar el cinisme dels titulars més intrèpids amb què em topo en aquesta feina que és alhora alegria i condemna. El problema és que l’he estrenat amb aquest titular d’El Mundo: “Fuga massiva d’imputats de Tsunami perquè no es refien de l’amnistia” i... ras i curt: si a algú li ha aterrat una campaneta al cap, és meva, perquè resulta que el titular ha rebentat la màquina, i m’agradaria recuperar-la. Accepti les meves disculpes i l’oferiment d’un sopar en compensació pel nyanyo. Però és que s’ha de tenir més barra que esquena per publicar un titular així: jo diria que de qui no es refien –i fan ben fet– és de l’Audiència Nacional.

Em sembla significatiu, així mateix, que el tema el recullin de manera destacada les tapes d’El Mundo i l’Abc, parlant-ne com era d’esperar en termes de fuga i no d’exili, i també El País –que es limita a dir que alguns dels encausats no són a Espanya, evitant el perill de posar-hi un verb–, però que en canvi no aparegui ni tan sols breument a la primera pàgina ni de La Vanguardia ni d’El Periódico. Diria que això augura poc suport editorial d’aquestes dues capçaleres històriques. Fa témer, doncs, que els exiliats siguin només carn de canó per al Madrid mediàtic que hi vol veure terrorisme peti qui peti –amb perdó– amb el doble objectiu d’ensorrar Pedro Sánchez i el catalanisme.