Enquestes tenyides d'un lila que es descoloreix

Si vivim una era de polarització, difícilment el feminisme pot escapar-se de la fragmentació: l'ecofeminisme, el TERF, l'abolicionisme, el feminisme de la diferència... Hi ha mitjans que intenten practicar la sutura. "El feminisme aparca les seves diferències en el 8-M de la pandèmia", escriu El País en portada. De debò? Repassem algunes de les altres portades. "ETA utilitzava dones com a visitadores sexuals dels presos", escriu l'Abc, en una portada on el tema de dalt és el papa de Roma a l'Iraq, envoltat d'homes. El tema és interessant, esclar, però remet al passat i hom sospita que més que voler obrir un debat sobre el treball sexual (o el voluntariat sexual, en aquest cas), el que es fa és criminalitzar els abertzales aprofitant que avui és 8-M i el Pisuerga passa per Valladolid.

Després hi ha també la pressió de la caverna contra les manifestacions feministes. Tenim, per exemple, la d'El Mundo, amb una enquesta segons la qual "el 73% dels espanyols creuen que les marxes del 8-M del 2020 van ser un error". O la de La Razón, que assegura que "el 75% de les dones donen suport a prohibir les marxes". Està bé preguntar-se com és que aquest zel no l'aplicaven en denunciar les manifestacions negacionistes de la pandèmia de l'agost o les marxes neonazis del febrer. ¿I és aquest el principal punt de preocupació de les dones? ¿Què els semblaria si els preguntem per equiparació salarial, violència masclista o discriminació? Mentre El País diu que s'està recomponent la unitat, a l'altra banda del quiosc criden a la desmobilització i els columnistes segueixen atacant el feminisme d'esquerres, que, comptat i debatut, és el que s'ha mobilitzat més decididament i pot atribuir-se alguns dels avenços aconseguits.

I, en tot cas, tenyir de lila el diari no serveix de gaire si després tires d'enquesta esbiaixada.