L’estiu que ens espera
Aquest dilluns un dels objectius dels atacs d’Israel contra l’Iran van ser els estudis de la televisió pública del país, la RIB. Van rebre una pluja massiva de projectils que van matar diversos treballadors de la radiotelevisió estatal. L’atac es va fer evident també en pantalla. La presentadora Sahar Emami estava fent un discurs encès als espectadors. Aixecava el dit índex i el seu to desprenia els aires d’un telepredicador indignat que buscava interpel·lar l’audiència. De sobte, una explosió va aturar el missatge. Emami va fugir mentre el plató s’omplia de pols i fragments de runa.
Les imatges de la guerra ja no són només en camps de batalla, i els mitjans de comunicació formen part dels interessos a abatre. Veiem escenes molt potents en l'àmbit narratiu i l’anàlisi exigeix una mirada cada vegada més global però també més profunda. Cada nova guerra en tapa una altra. Gaza i Ucraïna queden ara en un segon i tercer pla.
Dilluns mateix, a Els matins de TV3, Ariadna Oltra tenia múltiples fronts oberts de l’actualitat. I malgrat el protagonisme de la crisi del PSOE, va tenir temps per afrontar el conflicte Israel-Iran. A l’estudi hi tenia el periodista d’internacional de TV3 Joan Roura i el periodista catalanoisraelià Ofer Laszewicki. També connectava amb Catalina Gómez, corresponsal experta en el Pròxim Orient. Les seves aportacions van permetre una anàlisi molt difícil de trobar a la televisió en aquests moments. Roura advertia: “Ara mateix estem en el pitjor dels escenaris, que era previsible que podia passar. Tot i que encara no hem tocat fons”. Els seus col·legues hi van estar d’acord i Oltra va fer èmfasi en aquest aspecte.
Tot fa preveure uns mesos terriblement convulsos, però, en canvi, el calendari ens està abocant a una programació d’estiu insulsa, superficial i basada en l’entreteniment.
L’especial informatiu sobre aquest nou conflicte ja triga, però és que és obvi que amb això tampoc n’hi haurà prou. El dubte és en quin moment la televisió pública pensa donar espai a aquesta magnífica secció d’internacional de què disposa, històricament molt potent. També a tots els corresponsals que té repartits en països informativament clau. Si el conflicte ha de tocar fons, ¿en tindrem prou amb uns serveis informatius en un context vacacional? Si aquest estiu TV3 pensa sobreviure amb els reaprofitaments de la plataforma 3Cat, tot apunta que es quedarà curta. ¿En quin moment la cadena descobrirà que és necessari un espai d’anàlisi periodística ambiciós i exigent que vagi més enllà de la tertulieta de torn? L’etapa de l’autocomplaença de TV3 per dedicar un espai al gènere documental ja hauria d’estar superada. Més enllà d’anunciar-nos les noves tecnologies que estan aplicant als futurs Telenotícies, la pregunta és: ¿com haurà d'estar de malament el món perquè la televisió pública reaccioni? Cal, urgentment, un programa regular d’anàlisi internacional i política amb experts i bons professionals que estigui a l'altura de la gravetat de les circumstàncies.
