Fora cotilles!
BarcelonaL’any 1905 el Modernisme era el moviment artístic predominant a Catalunya i el seu afany renovador i innovador contagiava tots els àmbits socials, també el de la moda. És per això que la roba femenina es modernitza i avança cap a una silueta més relaxada en què la faixa té cabuda, però la cotilla, ja no. Bona mostra n’és aquest estilisme de Marta Vidal Puig, germana de la pintora Lluïsa Vidal i cunyada del músic Pau Casals, que, disposada a gaudir d’una tarda primaveral a l’aire lliure, posa amb un conjunt de camisa i faldilla de gasa i cotó blancs.
Vidal representa amb aquest estilisme el primer pas cap a l’alliberament estètic del cos femení: a partir de llavors la roba s’adapta al cos i no al contrari. La moda victoriana havia imposat temps enrere la silueta en forma de S, una exagerada distorsió del cos que s’aconseguia oprimint-lo amb una cotilla rígida, de barnilles. Les dones necessitaven que algú les vestís, perquè no podien ajustar-se la cotilla soles. Però l’any 1905 només en faltaven quatre perquè el pintor i dissenyador tèxtil Marià Fortuny sacsegés els armaris de les aristòcrates catalanes amb el vestit Delphos, una túnica de seda mil·limètricament prisada que s’adaptava perfectament al cos de la dona sense oprimir-lo. Les cotilles i faixes van quedar definitivament demodées durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) perquè les dones no podien estar contemplant el paisatge des de sota el seu para-sol mentre el món convulsionava, sinó que havien de fer treballs físics com ara cuidar els soldats ferits.
L’estilisme de Vidal encara és lluny d’aquesta modernitat, però el look d’aires eduardians que llueix era tendència absoluta en aquell moment entre les dones catalanes de famílies benestants: la faldilla de corol·la, lleugerament acampanada i amb cua curta, era típica durant el dia, funcional i alhora púdica (no es podien deixar a la vista gairebé ni les sabates), i la camisa, amb pitet d’encaix i ribets daurats i mànigues d’alçada regulable gràcies a unes borles, permetia llibertat de moviments sense perdre l’elegància. Els complements estan triats amb cura per denotar la seva classe social i un grau de sofisticació alt. Així, la pamela adornada amb el que devien ser unes plomes d’estruç i els guants llargs eviten que la pàl·lida pell es bronzegi i protegeixen la dermis de la dona.
aixínoPer molt moderns que fossin els modernistes catalans, el 1905 encara no era el moment perquè una dona catalana respectable i de classe es guarnís per ser immortalitzada al llenç com una artista francesa de cabaret i revista -com ara aquesta, Colette-. Per aquest motiu el retrat de Marta Vidal i el de Colette tenen un aire tan diferent malgrat que la composició és molt similar. L’actitud de l’escriptora i artista francesa és provocadorament lànguida, pròpia d’una llibertina que no té pudor de ser observada asseguda a sobre d’uns llençols tan embullats com els seus cabells. A la França de l’època era moda entre les noies modernes lluir aquesta mena de recollits esponjosos que s’adornaven amb llaços o flors. Els cabells es crepaven perquè fossin més voluminosos i es recollien en un monyo a dalt de tot per deixar a la vista el coll i l’esquena.
Curiosament, el vestit que duu Colette és més clàssic que el de Marta Vidal, amb un drapejat de ras al tors que actua de faixa per marcar bé la cintura, i volants a les mànigues i la faldilla per fer que, comparada amb les extremitats tan voluminoses, la cintura sembli encara més fina. És l’escot ample, profund i ple de transparències el que ens transporta directament a la França de 1905 i, sobretot, als seus ambients cabareters. Els braços nus i les sabates blanques d’estil Lluís XVI eren una provocació en aquell moment, però ella s’ho podia permetre: era una dona amb una agitada vida sentimental que reivindicava obertament els drets de la carn.
En una petita població del nord de França acabava de néixer el futur dissenyador Christian Dior. Les cintures femenines tenien moltes dècades de llibertat al davant fins que aquell nadó, convertit en gran dissenyador d’alta costura, les cenyís amb els seus vestits new look.
