Una fórmula encara més perversa de pescaclics

Em topo amb aquest titular: “Un inesperat incident obliga Ana Terradillos a prendre una dràstica decisió durant La mirada crítica”. És un pescaclics de manual, en el qual no se’ns diu res: ni què ha decidit fer la presentadora de Telecinco, ni quina cosa ho ha motivat. Fins ara, les respostes a aquests interrogants acostumaven a aparèixer al primer paràgraf: ja ens hem cobrat el clic, gràcies, ara foti el camp. No és el cas d’aquest article: la causa de l’incident apareixia al cinquè paràgraf (i era un problema de so amb una connexió, o sigui, una fotesa). I la “dràstica” decisió no era cap altra que passar a un altre tema, momentàniament, cosa que no es revelava fins al vuitè i últim paràgraf. Quant de soroll, i temps perdut.

No és pas que la periodista s’hagi oblidat allò de la piràmide invertida que t’ensenyen a la facultat i que obliga a posar al principi de tot el més rellevant i per això en parlo aquí. El que passa és que les normes del joc han tornat a canviar. Fins abans-d'ahir, el mitjà es conformava en haver generat un clic, encara que la visita a la pàgina durés un segon i mig (o el temps just per resoldre l’endevinalla-titular). Ara ha cobrat més importància el temps d’estada en pàgina i, per tant, es tracta de retenir el lector la màxima estona. La conseqüència és que a la nosa de fer titulars que no diuen res, molts mitjans hi sumen ara la discutible tàctica d’amagar la informació tant com poden, en els budells del text. A mi em costa creure que el futur del periodisme impliqui convertir l’experiència dels lectors en una gimcana en la qual primer hi ha un enigma i després cal anar esbrossant frases i frases de farciment fins que, finalment, emergeix una informació absolutament irrellevant. Però potser només és el món dient-me vell i caduc. Queda clar que feta la pesca-llei, feta la pesca-trampa.