Els Franco contra la baula més delicada de la cadena periodística

Una de les maneres d'atacar el periodisme és forçar els reporters a revelar les seves fonts. I, en els últims temps, hem vist un clar increment d'aquesta tècnica de pressió. L'últim exemple és l'exigència d'una jutge perquè elDiario.es digui qui li va filtrar la llista de tresors del Pazo de Meirás. Es tracta de 697 béns que actualment estan en litigi perquè la família Franco els reclama com a seus. La magistrada, María Cristina Díaz, ja havia protagonitzat un afer judicial contra el mitjà que dirigeix Ignacio Escolar: durant un breu temps, va ser qui va portar la querella de l'expresident madrilenya Cristina Cifuentes contra dos periodistes del mitjà, pel cas Màster. En tot cas, va inhibir-se de la causa, ja que era amiga personal de Cifuentes. Al capdavall, parlem d'algú que havia exercit com a directora general de Justícia al govern de Madrid, en un càrrec designat en el seu moment pel PP.

Cal fer un reconeixement més gran a aquelles persones que, des d'entitats privades o des de l'administració, se la juguen per fer arribar una informació de rellevància pública als periodistes perquè la puguin amplificar. Fins i tot encara que tinguin una agenda pròpia, serà el mitjà qui haurà de treballar la documentació per comprovar si, efectivament, se'n pot treure una notícia. Obligar a revelar les fonts és atacar aquest vincle delicat i fonamental que, a més, està emparat per un secret professional reconegut a la Constitució. De fet, Escolar explica que, com a director, respecta tant aquest principi que no exigeix a la seva pròpia redacció que reveli les seves fonts. És la norma a molts mitjans. Eldiario.es, en tot cas, s'ha negat a facilitar la informació requerida. Ara caldrà estar atents a si la jutge accepta la negativa amb esportivitat o decideix collar més fort el diari.