Front contra l'incompliment històric del 25% de música en català a la ràdio

BarcelonaL’any 2005 el Parlament va aprovar una llei de l’audiovisual que contenia una previsió potencialment molt beneficiosa per a la música en català: el 25% de les cançons radiades per les emissores musicals havien de ser cantades en aquesta llengua. Divuit anys després, es constata que aquell percentatge no s’ha complert en la immensa majoria de casos, ja que les ràdios del país han aconseguit rebaixar aquesta exigència fins a llindars tan baixos com el 2%.

La porta per fer-ho és una instrucció del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), aprovada amb Josep Maria Carbonell com a president, durant l’etapa del tripartit, l’any 2007. S'hi determinava que les diferents emissores podien demanar una adaptació del percentatge a la realitat del seu mercat, tenint en compte la presència de cançons cantades en català en els estils musicals que conformaven la seva oferta. Aquesta adaptació era sempre una reducció: Radio Teletaxi, per exemple, amb una programació amb forta presència de flamenc, ara com ara només ha d’incloure un 7% de cançons en català.

Segons ha pogut saber l'ARA, des de la presidència del CAC es vol canviar aquesta dinàmica, perquè cronifica la idea que el 25% és un percentatge només referencial que després no cal complir mai. A més, tampoc no hi ha un control exhaustiu sobre la mesura, ja que els prestadors envien les seves declaracions assegurant que han satisfet l’obligació pactada a la baixa, sense que hi hagi un control extern del regulador audiovisual per comprovar si això ha estat així.

També des del Govern preocupa “l’incompliment sistemàtic” del 25%, segons fonts de Presidència, que recorden com la competència, en aquest afer, és del CAC. Tot i això, sí que es vol intervenir en la qüestió des de l’àmbit legislatiu. La proposició de llei sobre l’audiovisual que s’està preparant a la direcció general de Mitjans determina un ús del català (o aranès) superior al 25% ja com a criteri d’adjudicació de les llicències, per tal d'emetre a través de les ones, la qual cosa dificultaria després les excepcions.

El nou text vol posar també remei a una de les trampes habituals del sector: disparar les cançons en català al minut final de la franja horària, just abans del butlletí de notícies, perquè computi en el recompte, tot i que només hagi sonat uns quants segons. La futura llei exigirà que, com a mínim, s’hagi ofert la meitat de la cançó per poder-la computar. Les fonts de Presidència consultades per aquest diari asseguren que, arran del treball d'avaluació que fan els tècnics del departament quan estudien les concessions d'ajuts estructurals als mitjans, estimen que el percentatge mitjà del sector ronda el 15%.

El problema està apamat, però la solució no serà fàcil. De moment, al desembre es va fer una nova ronda d’adaptacions ad hoc, si bé en aquest cas la validesa era de tan sols un any, prorrogable automàticament a dos. Es trencava així el costum de fer-les vàlides per a uns quants exercicis, justament per enviar un senyal al sector, en el sentit de deixar clara la voluntat de l’equip actual del CAC d’acabar amb aquesta inèrcia. Ara bé, el consens dins de l'organisme no serà fàcil. Al capdavall, un dels vicepresidents de l’organisme és Miquel Miralles, expresident de l’Associació Catalana de Ràdio (ACR) i número 2 durant molts anys de Justo Molinero al capdavant de Radio Teletaxi.

Contactada per aquest diari, la patronal de la ràdio privada ha declinat comentar l’afer, argüint que l’entitat només s’expressa de manera col·legiada i no hi ha hagut temps de fixar una posició. Però el CAC ja ha rebut alguns missatges informals per part d'agents del sector sobre el malestar que aquesta revisió pot generar. A títol particular, alguns associats consideren obsolet que es posi l’accent en les emissions de les ones just en un moment en què una part significativa del consum s’ha desplaçat a les plataformes. Segons un estudi dels Estats Units, només el 16% de les hores de música escoltades per la població corresponen a la ràdio, mentre que les diferents modalitats de streaming sumen ja el 65%.

Una mirada superada

En tot cas, la situació de la música en català avui dia no té res a veure amb la d’aquell 2007, quan es van aprovar les primeres excepcions. Aleshores es van editar 525 discos amb almenys una cançó en català mentre que, segons l’últim anuari de la música del grup Enderrock, aquesta xifra es mou ja, des de l’any 2015, entre les 1.000 i les 1.100 produccions anuals. I no es tracta només de multiplicació de l’oferta: el públic també està responent de manera inequívoca. En l’últim any, quatre grups en català –Antònia Font, Sopa de Cabra, Zoo i Oques Grasses– han aconseguit omplir ells sols el Palau Sant Jordi de Barcelona, una fita mai aconseguida fins aleshores. I encara s’hi podria sumar Joan Manuel Serrat, que va fer la meitat del repertori dels seus tres concerts en català.

Des de l’Acadèmia de la Música Catalana es considera, per tant, que l'actual dinàmica no correspon a la situació del sector. “Els mitjans privats ho van vendre com una imposició i el seu argument durant molt temps ha consistit a dir que no hi ha prou música en català, ni prou diversitat o qualitat –assegura a l’ARA Gerard Quintana–. I, de fet, en alguns casos els mitjans públics ho compleixen justet, justet. Però una llei hi és per complir-la, més encara en un moment en què veiem els índexs de coneixement i ús de la llengua catalana en caiguda. A més, l’argument de fa vint anys no és vigent. Hi ha molta música en català de qualitat, i molt diversa. Només cal veure l’aparició de les dones, que durant molt temps tenien una presència molt precària i ara són protagonistes”.

Quintana recorda, també, la bretxa que hi ha entre la formació musical que es practica al país i la capacitat després de professionalitzar-se: “A Barcelona tenim quatre escoles de grau superior, cosa que no passa a gaires ciutats. Cada any formem molta gent que ha decidit ser músic. Però si no tenen altaveu en català, si no hi ha espais on sonar, la seva professionalitat els empenyerà a buscar-se un lloc per sobreviure. I aquest espai lingüístic segur que no serà el català. Tot empeny a l’aplicació d’aquesta llei”.