La graella de TV3 a partir de l'abril és un "forat negre"

Barcelona"Tres forats negres". Així és com veu el director de TV3, Vicent Sanchis, la graella de la cadena per al segon, el tercer i el quart trimestres del 2020. De moment, doncs, només hi ha continguts per omplir els tres primers mesos de l'any, un període que Sanchis veu "lleugerament sòlid" (el segon trimestre diu que és "líquid", i els altres dos, "gasosos"), tot i que, segons ha admès, encara hi ha una nit en què la direcció de la cadena no sap "què posar-hi". "S'admeten idees...", ha ironitzat el director de la cadena davant dels diputats que formen la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), on ha comparegut aquest divendres acompanyat del director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, i de la presidenta en funcions de la Corporació, Núria Llorach.

Sanchis ha recordat també que, en els nou mesos que queden de la temporada actual, la cadena només té "una sèrie programada", i ho ha atribuït tot plegat a una "precarietat que s'està fent crònica i que ara és molt aguda". Llorach, per la seva banda, ha posat xifres a la situació: ha confirmat que la CCMA rebrà una aportació extraordinària de 10,8 milions d'euros (inferior als 16,2 milions que havia demanat al Govern), amb la qual podrà fer front als 4,2 milions extres que ha de pagar en concepte d'IVA a causa del canvi legal aprovat fa dos anys i sufragarà també "una part" de l'increment de despeses de personal derivat de l'anul·lació, a instàncies de l'Audiència Nacional, de la retallada salarial del 5% que s'havia aplicat durant el 2013. En canvi, la partida extraordinària no arribarà per pagar els dos milions d'euros en què s'ha incrementat l'aportació a la Seguretat Social ni per cobrir la davallada de 3,4 milions en els ingressos previstos per publicitat.

A això cal afegir-hi, encara, la retallada del 6% a què el Govern va obligar tots els seus departaments i empreses públiques, inclosa la Corporació, a principis d'agost. "Això ha agreujat la manca de finançament de la Corporació en dos àmbits: no estem fent les inversions necessàries i afecta greument els continguts que emetem", ha assenyalat Llorach. Segons Sanchis, la pràctica totalitat d'aquesta tisorada, que puja a més de tres milions d'euros, s'ha aplicat a les "inversions tècniques i de manteniment", perquè "era l'única cosa que no s'havia gastat". "El resultat és una precarietat tècnica. Últimament hem tingut problemes", ha lamentat el director de TV3.

Un Super3 residual

Davant d'aquesta situació, Llorach ha advertit del risc d'una "descapitalització" de la CCMA i ha posat com a exemple la "falta de recursos" que pateix el Super3/33, que s'ha vist sotmès a una "retallada dràstica d'ingressos" que fa que la producció aliena, que representa "el 85% de la graella" del canal, quedi molt afectada. "Aquest és un canal estratègic per a la Corporació i per al país, per captar nous públics, però fa molt de temps que no té el finançament necessari. Si no revertim la situació correm el risc de ser residuals en aquest àmbit", ha alertat. Al setembre, el canal Super3 va marcar el seu mínim històric d'audiència, amb un 0,6% de quota de pantalla mensual. "Hi dediquem més mitjans que als altres tres canals [33, Esport3 i 3/24], però la competència dels altres mitjans i els nostres propis recursos ens estan situant on ens estan situant, que pot ser la marginalitat", ha insistit Sanchis.

Acostar-se a la mitjana europea

Per corregir aquesta manca de recursos, Llorach ha apel·lat al Llibre blanc de l'audiovisual que va presentar el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) el gener del 2017 i que proposava incrementar notablement el pressupost de la CCMA fins a equiparar-lo a la mitjana de les corporacions públiques europees. La presidenta en funcions va assenyalar que, de cara al 2020, el pressupost de la Corporació passarà dels 231 milions dels últims anys a 251, un cop consolidada l'aportació extraordinària de 20,4 milions que l'ens públic va rebre l'any passat. Això, diu, equivaldria a un cost de 33 euros per cada ciutadà, mentre que la mitjana europea és d'uns 50 euros per càpita. Si aquest desig es fes realitat, la Corporació disposaria d'un pressupost anual de 380 milions d'euros, 150 milions més que ara.