Grande-Marlaska, el primer ministre escarabat

Quan un matí Gregor Marlaska va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós i amb uns papers de diari cobrint-li la closca. Era la portada de l’Abc, que per mitjà del seu titular l’havia convertit en un repulsiu escarabat. No ho deien directament, esclar, però la idea era aquesta. “La metamorfosi de Marlaska”, escrivien. Per als qui ja ens afaitem de fa anys, el títol de la cèlebre novel·la de Kafka no era La transformació, com s’ha anat editant últimament, sinó La metamorfosi, així que la referència és inequívoca. L’atzar fa, a més, que Kafka i Marlaska tinguin rima quasi consonant –entoma aquesta, Mecano!–, de manera que el joc maliciós encara els queda més rodó. El subtítol remata aquest procés de coleopterització del ministre: “Companys en la lluita contra ETA de l’avui ministre de l’Interior retraten la seva transformació: «Ja no és un dels nostres. Ha perdut l’ànima de jutge»”. Marlaska proscrit, Marlaska convertit en una vergonya pública per als pobres magistrats, Marlaska ni més ni menys que sense ànima, convertit en una bestiola decididament no humana. Àngel caigut, li arriben a dir. També traïdor.

Que s’han quedat tranquils, vaja. I li han donat una pàtina literària subtil perquè "Zasca a Marlaska" quedava massa de títol d’àlbum de Mortadel·lo i Filemó. Però seria més honest: la peça és el clàssic article de franctirador pensat per abatre mediàticament algú (o esclafar-lo com un insecte, si volem seguir el joc), amb tot de fonts que només apareixen si reforcen la tesi que estava decidida ja d’entrada per l’equip editorial. Si Marlaska té algun amic, algú que encara el compti dins de l’espècie dels humans, és una cosa que no sabrem mai. La multiplicitat de fonts hauria de servir per aportar un retrat plural, no per anar perseguint ningú, sabata en mà.