Hem perdut la fe, però hem guanyat les xarxes socials

La meva àvia, com totes les nostres àvies, anava cada tarda a l’església. Però no a la de més a prop, sinó que sempre anava a la seva, que estava més lluny. Una vegada vaig preguntar als meus cosins si sabien per què evitava sempre aquella església i un em va contestar: "Perquè el seu déu no hi és, allà".

Cada nova generació busca un lloc nou on resar als seus déus. La meva generació, la dels vuitanta i noranta, va trobar els seus a la televisió. Ballàvem el Moonwalker i repetíem bromes d’Els Simpson com a forma de pregària. Les nostres creences provenien del tub catòdic, i tots vèiem, més o menys, el mateix i a la mateixa hora. Compartíem la idea de ritual, igual que les nostres àvies.

En canvi, els joves d’avui dia, no només resen a altres déus, sinó que ni tan sols sabem on ho fan. Els adolescents utilitzen TikTok, Twitch o Snapchat. Paraules que ens sonen, però que no acabem de comprendre. Abans, una generació es diferenciava de l'altra per la seva música, els llibres que llegien o les pel·lícules que veien. Ara són les aplis que fan servir.

Avui he entrat per primer cop a la vida a TikTok i m’he sentit com si haguessin deixat anar al meu pare a un concert de Siniestro Total. M’han atordit les veus que no deixaven de sonar, la sensació de no poder parar, l’estímul constant. ¿Serà això el que recordaran d’aquí a vint anys? ¿Seran aquests els vídeos sobre els quals parlaran, en el futur, a les reunions de vells alumnes?

He trigat un total de deu minuts en sortir de l’aplicació. Immediatament, he recordat el meu cosí i la seva frase "el seu deu no hi és, allà".

Aquesta columna neix per intentar entendre aquest món opac per a la meva generació, el de les xarxes socials. Encara que tots en som usuaris, no entenem gaire com funcionen, ni per què són capaces de generar milions d’euros en segons o influir en el vot en unes eleccions.

Per això, passats uns minuts, he decidit tornar a l’aplicació. Aquesta vegada no m’he deixat acovardir pels centenars de veus, he anat directament al cercador i he teclejat: Roberto Bolaño. A la pantalla hi han aparegut desenes d’entrevistes a l’autor xilè. He entrat en una d'aquestes entrevistes i, sense saber com, la següent mitja hora ha volat entre respostes enginyoses de Cortázar, primeres lectures de Mariana Enríquez i reflexions borgianes sobre els llibres.

No crec que a TikTok hagin aconseguit un nou feligrès, però almenys ja no passaré de llarg per la seva església sense saber que, allà dins, també es resa als meus déus.