"Ho esteu fent molt bé": Buenafuente protagonitza la festa dels subscriptors de l'ARA

BarcelonaDes de la seva aparició, l’ARA va néixer amb la idea de comunitat ben arrelada en els seus valors. Això es nota des de la redacció a peu de carrer fins a les múltiples activitats que es fan per connectar amb tots els que comparteixen la mirada al país, al periodisme i al món que proposa el diari. I l’arribada de l’estiu brinda l’ocasió perfecta per fer una gran trobada amb els subscriptors i celebrar aquesta relació, que a la tardor arribarà ja als quinze anys. L’Antiga Fàbrica Damm ha estat l’escenari aquest dimecres d’un acte que ha combinat periodisme, humor, històries i, sobretot, connexió entre els que escriuen i els que llegeixen.

La directora de l’ARA, Esther Vera, ha obert l’acte agraint el suport dels subscriptors: "Sou la nostra raó de ser i no és una afirmació poètica, sinó ben racional. A l’ARA creiem que les notícies poden ser gratis, però el periodisme s’ha de pagar, així que ens sentim en deure amb els nostres subscriptors, que ens fan mantenir l’exigència i també l’alegria de fer un diari amb el qual volem ser útils". Són 40.000 persones que fan confiança al diari i el converteixen en un dels que té més subscriptors a l’Estat, segons ha recordat.

La part central de la trobada consistia en una entrevista a l’humorista Andreu Buenafuente, feta per Albert Om. La xerrada forma part de la seva secció “L’última d’Albert Om” i es podrà llegir completa aquest diumenge, quan es farà l'últim lliurament de la temporada abans de la pausa d’estiu. Els assistents van poder compartir la conversa, que va tractar temes diversos, des de Lamine Yamal –amb el desig que no se’ns espatlli o esgarriï– al reenamorament que el còmic ha sentit amb Barcelona des que va tornar a Catalunya, ara fa tres anys.

L’ofici mana i l’entrevista tenia uns quants excursos en què mutava cap al monòleg, establint complicitats amb els lectors, que van anar esquitxant de riallades una conversa que va ser alhora emotiva i punyent. Un dels moments més divertits va ser quan Buenafuente va detallar algunes de les topades més inusuals que ha tingut amb gent que l’ha reconegut, com ara aquell que li va exigir: "Cuéntale un chiste al perro".

Amb tot, el convidat se sentia honorat d’haver format "part de la història de la gent" i d’exercir a Madrid com a "el català", per bé que, segons admetia, sovint no encaixa "en el patró del que creuen que és un català". Les entrevistes d’Albert Om sempre acaben cedint les últimes paraules al contertulià que, a banda de recordar les famoses últimes paraules del fundador dels hotels Hilton ("La cortina de la banyera va per dins de la banyera"), també va voler felicitar el diari. "És un projecte xulo. Ho esteu fent molt bé i sou ja part del paisatge periodístic. El panorama és complicat, així que no és fàcil de trobar una capçalera de prestigi i de qualitat", va dir.

Un cop acabada l’entrevista, els vora 200 assistents a la trobada van pujar a la terrassa per gaudir dels aperitius oferts per Patates Piqué i de la cervesa Damm, en el marc notable de la centenària fàbrica i els seus espais emblemàtics com la sala de cocció, o a la vora dels tradicionals tancs de fermentació. Ha estat el moment en què alguns dels subscriptors han pogut saludar els autors de l’ARA, com el matrimoni que li ha recordat a Antoni Bassas que ja havien pogut parlar amb ell, trenta anys enrere, en la inauguració ja llunyana de Port Aventura.

També hi havia retrobaments entre subscriptors, com dues persones de l’àmbit de la traducció que recentment havien coincidit en una trobada de balls occitans i ara ho feien aquí com a seguidors de l’ARA. O la Mercè, una mestra jubilada que, acompanyada de la Montse, també docent, explicava a la directora com està dedicant aquests anys a fer de voluntària per promoure la formació en teatre dels seus col·legues en actiu. Segons es lamentava, els Centres de Recursos Pedagògics del departament d’Educació poden subvencionar pocs cursets, de manera que matèries com el teatre, tot i l’aportació profunda que fa, acaben caient al fons de la llista de prioritats. Vet aquí, doncs, un tema periodístic a desenvolupar.