Integració de sistemes, la segona clau de l’ISE
La fira és punt de trobada per als professionals de les instal·lacions, que van des de la luminotècnia i l’escenografia per a espectacles fins a la domòtica residencial i els edificis intel·ligents
L'Hospitalet de LlobregatQuè hi fa un fabricant català de material elèctric exposant a l’ISE? La resposta la trobem en el nom del congrés: Integrated Systems (Sistemes integrats; la E és la d’Europa). Tot i la visibilitat dels elements audiovisuals, com les pantalles protagonistes de la crònica d’ahir, l’ISE és sobretot punt de trobada per als professionals de les instal·lacions, i aquestes van des de la luminotècnia i l’escenografia per a espectacles fins a la domòtica residencial i els edificis intel·ligents. Aquest és el terreny en què vol jugar Simon, que als endolls i interruptors connectats que ven des de l’any 2016, afegeix ara una plataforma al núvol –batejada com a Lola, en honor al fundador de l’empresa– que agrega les dades rebudes dels endolls i permet analitzar el consum de cada aparell de la llar o l’oficina, per saber a quina hora hem d'engegar el rentaplats, si hem de canviar-lo per un altre més eficient o si l’ocupant d’una determinada habitació d’hotel s’ha deixat oberta la finestra amb la calefacció engegada. Se suposa que l’estalvi potencial d’energia acaba compensant que la versió connectada de l’endoll costi el triple que la convencional passiva.
Aquesta segona cara de l’ISE, la integració de sistemes, queda reflectida en la distribució temàtica dels pavellons, cadascun dels quals podria donar lloc a un petit congrés independent. Al primer, la il·luminació espectacular amb els seus sistemes de control i accessoris, com les estructures (els truss) per penjar els focus. Al segon, els equipaments i aplicacions per a videoconferències, formació i educació, amb totes les plataformes (Zoom, Webex, Teams, Meet) impulsades pel treball híbrid que ara també inclou la gestió de sales i espais compartits per als dies que toca passar per l’oficina. Al quart, la producció i la distribució de contingut digital, ja suportada sempre per la tecnologia IP –el protocol d’internet, per entendre’ns– que transporta sobre una única xarxa els senyals de vídeo, àudio i control que abans havien d’anar per separat.
Al sisè, la cartelleria i senyalització digital, que fan ús de les pantalles que destacàvem ahir, però les integren en xarxes de desenes, centenars o milers de pantalles que una cadena pot tenir repartides pel món i ha de gestionar –canviant productes, preus, promocions– des de la central, sigui mitjançant la plataforma al núvol que li ofereix el fabricant de les pantalles a canvi d’un lloguer (Samsung cobra una quota mensual de 20 dòlars per la gestió de cada pantalla), o bé amb serveis genèrics com el de l’empresa txeca SignageOS, compatible amb més de 50 marques d’aparells i versions de sistemes operatius. És un dels espais en què s’observa més creativitat: les pantalles de la firma turca Octopus et reconeixen i et mostren promocions dels productes del catàleg que has estat mirant més estona; l’estand de l’holandesa Nexmosphere simula una botiga de queviures en què les caixes de fruita i verdura porten una pantalla que t’informa del producte que estàs a punt d’agafar, perquè et detecta la posició de la mà amb un sensor Lidar. Altres expositors ofereixen pantalles per a les parades i vehicles de transport públic, que ara t’indiquen a dins del vagó quina és l’estació següent, quant trigarem a arribar-hi i cap a quina banda hem d’anar per fer transbord; ben diferents dels diagrames de línies de metro amb una llumeta per a cada estació habituals fins ara.
Al setè pavelló hi ha els equipaments d’àudio per a sonorització en interiors i exteriors, inclosos els accessoris: diversos estands van plens de faristols i peus de micròfon, molts d’ells amb el ja imprescindible suport per a l’iPad en el qual l’intèrpret porta la partitura. És en aquest recinte on trobem Ecler, una altra empresa catalana històrica, que com Simon, també s’ha enfilat als núvols en aquest ISE, amb el servei EclerCLOUD que permet controlar els seus amplificadors digitals des de qualsevol lloc del món on hi hagi connexió a internet. Al mateix pavelló exposen altres empreses d’aquí com Optimus, especialitzada en megafonia, la valenciana DAS amb els seus altaveus per a sonorització i, fins i tot Percon, amb una gran varietat de cables i connectors. Parlant d’empreses de proximitat, val la pena destacar que a l’ISE en participen moltes sota els paraigües de la Generalitat de Catalunya o de l’Ajuntament de Barcelona, però a diferència del MWC, no hi ha cap espai de l’estat espanyol, probablement reflectint que aquí hi ha una densitat molt més alta de companyies del sector. Deu ser per això que els organitzadors de l’ISE han optat per desembarcar a Barcelona i no, posem per cas, a Madrid.
Carcasses impermeables per a projectors
La resta dels pavellons de la Fira Gran Via acullen expositors que ofereixen productes en més d’un dels àmbits esmentats, o tots els complements que necessites per a una instal·lació. Per exemple, un fabricant italià presenta unes enormes carcasses impermeables i blindades per a projectors d’exterior. Aquesta zona multitecnologia és de les més populars entre els visitants del perfil majoritari: instal·ladors d’equips audiovisuals i integradors de sistemes audiovisuals que fan que tot rutlli de manera plenament integrada. Això sí, també hi ha els compradors finals dels sistemes, des de responsables de màrqueting de franquícies comercials fins a promotors immobiliaris que volen veure cap a on aniran els seus negocis. Mike Blackman, el director de l’ISE, explica a l’ARA que quan el congrés es feia a Amsterdam (fins a l’any 2020), el 90% dels assistents eren integradors i distribuïdors, i només el 10%, clients finals. En aquesta edició, la proporció és del 60/40.
L'orientació professional també s’observa en detalls com ara que dues operadores de creuers, Disney i Princess, hagin plantat a l’ISE petits estands dedicats específicament a contractar personal tècnic d’instal·lació i operació de sistemes audiovisuals per als seus vaixells.
En qualsevol cas, els visitants de l’ISE no s’assemblen gaire als que trepitjaran el MWC en el mateix recinte d’aquí a poc menys d’un mes: encara que tinguin algun punt en comú, es tracta d’indústries molt diferents. Això fa que els dos congressos tinguin encara molt marge per créixer i gairebé sense competir entre ells. Ara bé, tot i que l’ISE ja s’aproxima en espai i audiència al MWC, el congrés tecnològic de referència, cal dir que ho té més fàcil per ocupar pavellons, perquè les pantalles gegants i els altaveus són molt més voluminosos que els telèfons mòbils i les antenes de 5G.
