I si el guionista fos un robot?

El Clúster Audiovisual reflexiona sobre les aplicacions de la intel·ligència artificial en el sector

¿Arribarem a veure sèries i pel·lícules escrites, dirigides o protagonitzades per màquines? Avui dia sembla ciència-ficció, però els avenços en el camp de la intel·ligència artificial permeten pensar que en un futur no gaire llunyà això serà possible. Actualment ja existeixen eines capaces de generar textos coherents a partir d’una frase o un fragment de text, o una aplicació que pot crear nous capítols d’ Els Picapedra a partir d’un guió i de 25.000 escenes ja existents de la sèrie d’animació. Disney ha desenvolupat uns robots acròbates per fer de dobles en escenes d’acció amb la màxima precisió. I fins i tot és possible que una altra màquina creï la banda sonora.

Aquests són alguns dels exemples que ha posat aquest dimarts Joan Rosés, editor del portal Collateral Bits, durant la jornada Crear en temps artificials, organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya per reflexionar sobre les implicacions que tindrà (i ja té) l’ús de la intel·ligència artificial en el camp de la creació, la producció i el consum audiovisual.

Com destaca l’artista multimèdia Mariona Omedes, avui les màquines només són capaces de crear a partir de dades introduïdes per humans, però Mònica Alonso, directora de l’ Institute of Next, matisa: “D’aquí 20 o 30 anys podran crear per si soles, perquè s’hauran entrenat a aprendre. Ja no serà només creativitat humana augmentada”.

Tot i així, l’investigador de l’ Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial Josep Lluís Arcos admet que encara no ha aconseguit que una composició musical escrita per una màquina l’emocioni com ho fa una d’humana, i creu que, més que substituir els humans com a creadors, les màquines canviaran el concepte de creació. Alonso hi coincideix: “Les màquines democratitzaran el procés creatiu, i això porta a plantejar-se quin altre tipus de creació i autoria farem els humans”, ha pronosticat. Judith Argila, cap de noves plataformes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), veu una distinció clau en el concepte de propòsit: els humans creen obres amb alguna finalitat i en canvi les màquines (de moment) no ho fan. “Aquí hi ha una barrera entre un món i l’altre”, ha assenyalat.

Consum hiperpersonalitzat

Més enllà de la capacitat de les màquines per crear continguts (o per cocrear-los juntament amb persones), un altre camp en què es pot aplicar la intel·ligència artificial és en la hiperpersonalització del consum audiovisual. Xavier Fisa, cap d’estratègia de Lavinia Voice, explica que el consum tendirà a ser a la carta no només pel que fa al moment i al lloc, sinó també als continguts, i que es podrà fer a través de la veu mitjançant assistents virtuals com Alexa o Google Assistant. “Podrem preguntar: «Què ha passat avui a Sabadell?», i la màquina ens ho explicarà. I la podrem interrompre per demanar-li que ens posi un tall de veu”. “L’assistent tria què t’ofereix, i tira de moltes fonts –remarca Argila–. Ja no hem de pensar en peces compactes, sinó en continguts fragmentats i porosos”.

Per això, la cap de noves plataformes de la CCMA ha assenyalat que una feina imprescindible és “la indexació i la metadatització”, que permeti als assistents virtuals trobar els continguts que responguin al que els usuaris hagin “invocat”. Precisament, en això consisteix el projecte que ha presentat el director de Videoconversion, Santi Soler: una eina que permet buscar, dins d’un arxiu amb milers d’hores d’àudio i vídeo, fragments que parlin d’un tema concret o en què aparegui una determinada persona (que pot ser identificada a partir d’una fotografia o uns segons de veu).

Encara en el camp del consum hiperpersonalitzat, Francesc Martori, cap de data science de Konodrac, ha parlat de la necessitat de crear eines de recomanació de continguts en funció de les preferències dels usuaris, un camp que, segons Argila, encara ha de millorar: “La gent no està gaire satisfeta de les recomanacions automàtiques. El prescriptor humà encara guanya per golejada”, ha dit.

D’altra banda, Xavier Conesa, director de Visyon, ha explicat que ja és possible crear deep fakes (vídeos falsos però aparentment reals) en 3D: “El més rellevant no és l’holograma, sinó què fa, i que no siguis tu qui li diu com s’ha de comportar, sinó que creï la seva pròpia personalitat”, diu. Això enllaça amb els personatges hiperrealistes, creats virtualment però amb aparença real i capaços d’interactuar a temps real.

“Comencem a dubtar de què és real i que no”, alerta Joan Rosés, segons el qual caldrà “establir un nou pacte sobre què és veritat i què és mentida”, similar al que es va fixar amb el naixement del cinema. “La manipulació de la realitat pot ser irresistiblement fascinant”, diu, però obliga a plantejar-se “quin territori volem cedir a les màquines” i “fins a on estem disposats a deixar que ens dominin”.

Més continguts de