Joan Dausà porta 'La gran bogeria' a Filmin

BarcelonaFa un any que Joan Dausà va completar la seva bogeria i va fer possible el somni. Va aconseguir omplir el Palau Sant Jordi amb més de 16.000 persones i el Palacio Vistalegre, a Madrid, amb més d'11.000 espectadors. Llegendes com Joan Manel Serrat o Lluís Llach són dels pocs solistes que han omplert el Sant Jordi cantant en català. Aquest 28 d’octubre s’estrena a Filmin un documental sobre el músic català nascut a Sant Feliu de Llobregat que repassa la seva història i explica com va ser la fita d'omplir aquests dos grans escenaris.

La producció, dirigida per Pol Fuentes, vol mostrar els passadissos i els camerinos d’aquests dies previs: els nervis, l’angoixa perquè surti com ha de sortir i la manera de fer les coses de Dausà són els punts forts d'aquesta peça, de 75 minuts. La preestrena es fa aquest dilluns al Festival In-Edit de Barcelona amb la presència del cantant i el director. A banda de la participació de l’equip tècnic i de producció durant el rodatge, també hi apareixen altres cares reconegudes, com Antonio Díaz, més conegut com El Mago Pop; l’actriu catalana Clara Segura; el cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes; Risto Mejide; l’entrenador del París Saint-Germain, Luís Enrique, o la periodista Laura Rosel, entre d’altres. Tots aquests esmenten algunes anècdotes amb Dausà o les seves particularitats dins i fora de l'escenari.

Nascut a Sant Feliu de Llobregat l’any 1979, la seva història comença com a monitor de lleure. En el documental, Dausà explica com les estones amb la guitarra eren les més gratificants. A partir d'aquí, va estudiar administració i direcció d’empreses perquè “no sabia què fer” i, al cap d’un temps, va entrar al col·legi teatral de Barcelona i anava apuntant-se a tots els càstings possibles. Una de les feines el va fer popular entre els nens, ja que al Club Super3 interpretava el personatge del Krust, cosa que li va permetre “agafar experiència”. Jo mai mai va ser l’àlbum debut del seu grup l’any 2012 i també la seva cançó més reconeguda fins al moment. Més endavant va estrenar els àlbums Ara som gegants i Ho tenim tot. Els concerts del santfeliuenc es caracteritzen perquè sempre prepara alguna cosa per als seus espectacles, com llançar-se al públic –cosa que un dia va fer que el lesionés a les cames i l'esquena–, posar un botó enmig de l'escenari per canviar radicalment l'ambient i fer que sigui una festa durant trenta segons o intentar que dues persones s'agradin i facin match davant de 16.000 persones.