Llibertat d'expressió
Mèdia 18/09/2023

Jordi Borràs denuncia censura al festival Visa pour l'Image

El certamen de Perpinyà no va projectar unes fotografies sobre la ultradreta a França

2 min
Jordi Borràs durant la presentació del llibre a l'Albiri

BarcelonaEl fotoperiodista Jordi Borràs ha denunciat la censura que ha patit al certamen Visa pour l’Image. L’incident va passar el 5 de setembre, segons explica en un article a Nació Digital, quan es va projectar en una pantalla gegant a l’escenari del Campo Santo una mostra de diversos fotoperiodistes. L’únic català convidat era Borràs, que hi acudia amb una mostra de les imatges del seu llibre Tots els colors del negre (Ara Llibres), centrada en l’extrema dreta al segle XXI.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Així, de la cinquantena de fotos enviades, corresponents a indrets com Catalunya, Suècia, Letònia, Hongria, Alemanya o Polònia, se’n van mostrar una quarantena llarga, amb una absència rellevant: les que feien referència a França. Es tractava d’unes instantànies preses en un acte de Marine Le Pen, candidata a les presidencials franceses del 2017 amb l’aleshores anomenat Front Nacional. Es dona la circumstància que l’alcalde de Perpinyà, on se celebra el festival, és Louis Aliot, parella de Marine Le Pen durant deu anys, fins al 2019, i membre de Reagrupament Nacional, la nova denominació del partit d’extrema dreta.

Una de les fotografies de Jordi Borràs que no es va projectar, cedida per l'autor.

“Passada la projecció i després de comprovar diverses vegades gràcies a un vídeo que no m'havia confós, vaig certificar que efectivament algú havia cregut oportú eliminar les fotos de l'extrema dreta francesa”, explica Borràs. “Em vaig proposar no reaccionar en calent i deixar reposar el profund malestar que em va generar aquella omissió”. Segons detalla, l’explicació del director de la mostra, Jean-François Leroy, va consistir a dir que les fotos del Reagrupament Nacional “semblaven molt fluixes” en comparació amb les dels neonazis d’altres països. El fotoperiodista rebutja aquesta explicació, ja que hi havia fotos d’altres polítics com Viktor Orbán a Hongria o Andrzej Duda a Polònia, que sí que es van projectar.

“Massa cops m'he preguntat si no em guanyaria millor la vida fent una altra mena de fotografies i la resposta sempre és la mateixa. Un sí rotund. Me la guanyaria molt millor: documentar aquest gènere m'ha dut més pèrdues econòmiques i seriosos problemes personals que no pas una altra cosa”, conclou.

stats