Mèdia 27/09/2021

'El juego del calamar', la faula sàdica coreana de Netflix que s'ha fet viral a tot el món

La sèrie sobre un joc de supervivència amb final mortal s'ha convertit en la ficció més vista de la plataforma en pocs dies

4 min
Una de les escenes del primer episodi d''El juego del calamar'

BarcelonaSi fa uns anys les granotes vermelles i la màscara de Dalí de La casa de papel van ser en la disfressa preferida del Carnaval, és molt probable que aquest 2021 siguin unes altres granotes vermelles les que triomfin, les dels sinistres personatges que poblen El juego del calamar, la sèrie sud-coreana que des del 17 de setembre està al primer lloc del rànquing del més vist de Netflix a tot el món. Amb un esquema amb ecos de Paràsits –la guanyadora a l'Oscar a millor pel·lícula del 2020– i de la japonesa Battle Royale, el nou fenomen de Netflix és un còctel de violència i sadisme embolcallat per una estètica fascinant.

La indústria audiovisual de Corea del Sud és una de les més potents de l'actualitat i des de fa temps Netflix hi ha apostat incorporant al seu catàleg un bon grapat de K-drames, sèries que normalment tenen un important component romàntic. Moltes també tracten la realitat social del país des d'un punt de vista crític i és en aquesta definició on encaixa El juego del calamar, que és una al·legoria de les conseqüències del capitalisme salvatge. El protagonista del drama és Seong Gi-hun, un xòfer ludòpata que no pot mantenir la filla i que accedeix a formar part d'un misteriós joc amb la promesa de guanyar una gran quantitat de diners. No és l'únic que hi participa: 455 persones més, totes d'ambients marginals i amb deutes seriosos, han acceptat, sense tenir-ne gaire informació, competir en una sèrie de jocs infantils –el primer és la versió coreana del pica paret– amb girs finals mortals. Els jugadors són controlats per una sèrie de persones vestides amb granotes vermelles i amb la cara tapada per una malla negra i decorada amb símbols geomètrics (un triangle, un quadrat o un cercle), uns personatges inspirats en les formigues obreres de les colònies, que només tenen una única funció vital.

El segon dia després del debut, El juego del calamar ja era al podi del més vist de Netflix a Corea del Sud i en alguns països més. A l'estat espanyol també ha començat la setmana sent la sèrie més vista, per davant de Sex education, una de les que millor funcionen a la plataforma. Als Estats Units s'ha repetit l'esquema: quatre dies després de l'estrena ja era al número 1 del rànquing dels deu continguts més vistos de Netflix.

Èxit meteòric

"Volia escriure una història que fos una al·legoria o una faula sobre la societat moderna capitalista, alguna cosa que mostrés la competició extrema i que s'assemblés a la competició extrema que vivim en les nostres vides. La idea era utilitzar personatges que fossin com persones que hem conegut en la vida real", explicava el creador de la sèrie, Hwang Dong-hyuk, a Variety. El director argumenta que malgrat que la indústria de l'entreteniment coreana viu un moment de prosperitat amb l'èxit internacional de concursos com The Masked singer i la sèrie Crash landing on you, el sector sempre està pendent d'una possible crisi. "La societat sud-coreana és molt competitiva i estressant. Som 50 milions de persones en un espai molt petit i, a més, estem separats del continent asiàtic per Corea del Nord, així que tenim una mentalitat molt insular. Una part d'aquest estrès el gestionem estant preparats per a la crisi següent. Per una banda, és motivador perquè fa que ens preguntem què més podem fer. Però una competitivitat com aquesta també té efectes secundaris", assegura el creador, que ha volgut plasmar a la sèrie les conseqüències de l'estil de vida coreà.

Una de les claus de l'èxit de la sèrie és la seva estètica

El director reconeix que la seva obra està clarament inspirada en els còmics japonesos que consumia al principi de la seva carrera, quan tenia una situació econòmica tan precària com la dels protagonistes de la sèrie. A més de Battle royale, Hwang cita Liar game i Alice in Borderland, que justament ha sigut adaptat a la petita pantalla per Netflix i té una segona temporada en marxa. Hwang Dong-hyuk va començar a escriure la sèrie el 2008 i la va acabar el 2009, però va haver d'esperar una dècada perquè algú s'hi interessés. L'espera va valer la pena: Netflix la va comprar i va donar l'oportunitat a Hwang de fer realitat el seu projecte sense posar límits a la quantitat de violència que es podia mostrar en pantalla.

Tot i l'èxit meteòric d'El juego del calamar, Hwang Dong-hyuk descarta fer una segona temporada pels maldecaps que li va suposar l'escriptura del guió de la primera temporada: el director va dedicar sis mesos a escriure i reescriure els dos primers episodis de la sèrie. "No tinc plans per a una segona part d'El juego del calamar. Només de pensar-hi ja em canso. Si l'hagués de fer, no la faria sol. Em plantejaria tenir un equip de guionistes i comptar amb molts directors amb experiència", assegura. Tenint en compte el fenomen en què s'ha convertit la sèrie, no seria estrany que Netflix, que aquest any té previst invertir 500 milions de dòlars en continguts coreans, accedís a les seves demandes.

stats