Dijous al vespre part del Telenotícies s’emetia en directe des de Florejacs, a causa de la gravetat de l’incendi que ha afectat la Segarra. Toni Cruanyes era allà amb mànigues de camisa per les temperatures tòrrides que afectaven la zona. Més de sis mil hectàrees cremades i dia de dol a tot Catalunya pels dos pagesos morts a Agramunt. Ens il·lustraven sobre la virulència d’un pirocúmul de rècord. Catorze mil metres d’escalfor projectada cel amunt. Un altre incendi a Lleida havia obligat també a tallar la circulació dels trens d’alta velocitat. Un panorama infernal i tràgic a la vegada, en què vam veure plorar la gent que viu del camp i persones explicant la por que havien sentit. I a la pausa publicitària, gens oportunament, va aparèixer un anunci de la Generalitat, "el govern de tothom", que promocionava la feina dels bombers. Per descomptat, els bombers no tenen cap culpa d’aquests greus incendis. El problema no és la tasca d’aquests professionals sinó el to de l’anunci, poc adequat per a la jornada que s’estava vivint.
Quim Masferrer expressava la seva admiració a un bomber per les dificultats que suposa apagar un foc. L’expert li recordava que cada incendi és únic i que cal analitzar-lo bé per preveure’n l’evolució. “Com ho feu, això?”, preguntava Masferrer. I el bomber el responia: “Experiència, tecnologia i un equip que s’avança a l’incendi i analitza i preveu possibles afectacions a la població”. I aleshores el presentador, amb aquell to tan característic de la frase final d’El foraster, feia la sentència definitiva: “Tant de bo els bombers de la Generalitat no hàgiu de treballar gaire. Desitjo que aquest estiu tingueu molt poca feina!”.
La tasca dels bombers de la Generalitat és encomiable i és un dels cossos més prestigiats de l’Estat. Però no era el dia per programar aquesta campanya.
Just quan els bombers estan combatent les flames en situacions extremes i hi ha hagut persones mortes per causa del foc, el missatge institucional sembla aliè a la urgència del moment. L’anunci en plena pausa del Telenotícies transmetia un to desencertadament optimista i fora de context. Està molt bé lloar la feina dels bombers, conscienciar sobre les dificultats i reconèixer el risc del seu ofici, però fer-ho en les hores que s’està desenvolupant la tragèdia en directe pot semblar, sense voler-ho, que s’instrumentalitza l’emergència. En ple impacte emocional pel desastre apareix un anunci en un to distès i divulgatiu que transmet una sensació de control i eficàcia que no s’ajusta a la crisi que s’està vivint en aquelles hores. Resulta cínic sentir Masferrer dient-li al bomber “Desitjo que tingueu molt poca feina” quan acabes de veure una situació de desbordament professional. En la comunicació institucional els tempos són importants. I enviar un missatge en un moment inadequat provoca un efecte invers en l’audiència. L’espectador sent que aquest govern de tothom que s’anuncia al final no és pas el de tots, perquè no va a l’hora i sembla insensible a la realitat del moment.
