Mèdia 04/11/2022

Així s'està fent el diari especial de l'artista Eugènia Balcells

Aquest diumenge publiquem una edició de col·leccionista de l'ARA

4 min

Barcelona¿I si un diari, ni que fos per un dia, no estigués destinat a ser substituït per l'exemplar de l'endemà, sinó que pogués ser etern? I si, efectivament, es pogués alliberar de les cadenes del temps, què hi posaríem? Aquest diumenge l'ARA publica un dels seus emblemàtics diaris d'artista i convida Eugènia Balcells a transformar l'exemplar del dia en una peça singular, de col·leccionista. "Si podem innovar d'aquesta manera és gràcies al suport dels nostres lectors", explica Esther Vera, directora de l'ARA. "Són ells els que converteixen aquests diàlegs entre l’art i el periodisme en uns dels diaris més apreciats".

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Després de diversos números singulars –dedicats a Joan Miró, Perejaume, Gaudí i Jaume Plensa, entre d'altres–, el repte d'aquest número és encara més radical, perquè la intervenció trencarà l'estructura clàssica dels diaris i, en lloc de fotografies, dibuixos o il·lustracions, seran els objectes de tota mena els que ocuparan les pàgines.

Serà, a més, el primer diari especial de l'ARA fet per una dona artista i que, a més, aborda al dossier un dels temes centrals de la seva obra, també cabdal en els interessos editorials del diari: la ciència. El periodista científic Toni Pou coordinarà el dossier de les primeres pàgines, que amb el títol Visions se centraran en les diferents maneres d'observar la realitat, des del més gran, com l'Univers, fins al que és més petit. La complexitat de la visió és un dels grans temes de Balcells, que de jove va patir un accident de cotxe molt greu, a conseqüència del qual va estar enguixada durant mesos, amb la vista clavada al sostre. No podia llegir fins que un metge amic li va portar unes ulleres especials amb prismes que li permetien veure el que tenia a les mans. Aquest és, precisament, el leitmotiv de la portada que us avancem aquí, perquè aquesta manera de veure el món des de múltiples perspectives està present en tota la seva obra posterior.

La portada del diari especial Eugènia Balcells

De la visió se'n parlarà a fons al suplement Ara Diumenge, on, a més d'una llarga entrevista amb l'artista, es podran trobar articles que ajudaran a explorar diversos aspectes del seu treball de la mà d'especialistes i en molts casos col·laboradors i amics de l'artista, com ara la filòsofa Eulàlia Bosch, el fotògraf i crític Juan Bufill, la historiadora Assumpta Bassas, l'arquitecta Chiara Curti o la poeta i videoartista Esther Xargay.

Una recerca constant

Nascuda a Barcelona fa 78 anys, Balcells és una pionera de la creació audiovisual catalana, i aquests anys precisament coincideixen diversos esdeveniments que reivindiquen el seu treball. Ara mateix, i fins al 22 de gener, es pot veure a Can Framis, el museu de la Fundació Vila Casas a Barcelona, l'exposició Ella, una i altra vegada, i els pròxims dies arribarà a les llibreries El meu nom és Univers (Actar), un llibre a partir del mural Homenatge als elements de Balcells. A més, s'han programat per als mesos vinents, en diverses plataformes, mostres dels seus treballs audiovisuals. Així mateix, l'artista està ultimant la seu de la seva fundació: una antiga masia enmig de la natura a Castellar de la Selva que esdevindrà un lloc de trobada de creadors i pensadors de diferents àmbits, per explorar reptes i solucions del món que ve.

Aquesta mirada al futur ha estat, precisament, un dels vessants en què més ha treballat Balcells, que des del 1968 ha anat alternant la seva residència entre Nova York i Barcelona i és alhora una de les principals representants de l'art conceptual català i, també, una de les pioneres, tant allà com aquí, en l'àmbit de les instal·lacions videogràfiques i altres formes de creació experimental audiovisual. Després d'uns inicis centrada en la crítica a la societat de consum i la imatge mediàtica de les dones, amb el temps els seus treballs van evolucionar cap a la memòria, la filosofia, la sociologia i la ciència.  

Eugènia Balcells amb la seva cèlebre obra 'Freqüències'.

La llum marca la seva obra, sobretot des que va començar-la a estudiar des d'un punt de vista físic, en la seva dualitat com a matèria i energia. Una de les seves peces més cèlebres és Freqüències (2009), que li va valer el Premi Nacional de Cultura, en la qual posava en relació els espectres lumínics dels elements (amb què els físics estudien de què està fet l'Univers) fent-los "ballar" en una lluminosa representació de tot el que hi ha al cosmos i que té com a parella l'esmentat Homenatge als elements, en el qual aquest espectre lumínic dels físics conviu amb la taula periòdica, base de tota la química.

"No hi haurà els habituals rectangles de les caixes de text o de les fotografies. Per què? Per carregar-me l’estructura, encara que sigui per un dia. La meva motivació és poder disposar els objectes amb llibertat. Les flors o la sorra... apareixeran llançats sobre la pàgina", explicava Balcells en una reunió de treball sobre aquest exemplar de col·leccionista. “El diari serà el d'un dia etern. En comptes de fer la il·lustració del que hagi passat aquella jornada –qui mata a qui, qui treu el què a qui...– jo voldria fer un número utòpic", afirma Balcells.

Queda molt poc temps perquè surti aquest número, el més complex que ha assumit l'ARA per tota la preparació que comporta, i moltes de les pàgines ja estan definides en una feina en la qual l'artista ha comptat amb la col·laboració de tota la redacció i, especialment, de Cristina Córdoba en el disseny i Ferran Forné en l'edició gràfica. Ells han estat treballant braç a braç amb Balcells al seu estudi per fer les fotografies i adaptar el disseny. A mesura que es van definint els temes, Balcells ha anat configurant i ajustant la seva proposta. "És una responsabilitat immensa i gairebé em marejo de tant com m’emociona. La tasca dels artistes, en aquest moment del nostre planeta, passa per reencantar el món i tornar a donar un lloc als somnis, encara que pugui semblar un gest inútil. I jo vull ser part d’això, encara que sigui una part molt petita i gairebé desmaiant-me, perquè això que farem és molt fort”, conclou.

stats