L’audiovisual català planta cara a la llei espanyola del sector
La indústria presenta un front comú en un acte reivindicatiu organitzat per Òmnium Cultural
BarcelonaL’audiovisual català és una línia vermella que, com l’escola catalana, no es toca. Aquest va ser el missatge principal de l’acte organitzat aquest dimarts per Òmnium Cultural per defensar la indústria audiovisual catalana, una resposta a l’avantprojecte de llei impulsat per l’estat espanyol que, entre altres coses, no preveu un percentatge mínim de producció en català o les altres llengües cooficials per a les plataformes de streaming. “Estem davant d’un moment molt crític per al català i per això llancem un crit d’alerta màxima. Estem decidits a transformar aquest nou atac en una oportunitat”, va assegurar Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, en la seva intervenció. En un discurs combatiu, Cuixart va assenyalar que la llei audiovisual espanyola vol ser “l’estocada definitiva al català”.
L’acte reivindicatiu, que va tenir Marc Giró com a presentador, va comptar amb els principals actors del sector, com la presidenta de l’Acadèmia de Cinema en Català, Judith Colell; el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant; la secretària general de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, Rosa Andreu; el president de Productors Audiovisuals de Catalunya, Norbert Llaràs, i Míriam Porté, de la Federació de Productors Audiovisuals (PROA). En la seva intervenció, en referència a la nova llei, Colell va assegurar: “Ens hi juguem el futur com a país, perquè amb l’audiovisual ens expliquem i ens mostrem de cara a l’exterior”. Per la seva banda, Rosa Andreu va recordar que “qualsevol creador ha de poder expressar-se en la seva llengua sense que això impliqui no tenir feina”.
Quotes de doblatge
Una de les reclamacions que es va fer sentir durant l’acte va ser la d’assegurar el doblatge en català dels continguts de les plataformes. En concret, el sector demana un mínim del 60% dels continguts doblats i/o subtitulats en català, una qüestió que, segons la Plataforma per la Llengua, depèn exclusivament de la voluntat política. L’actriu Àngels Gonyalons va assegurar que el fet de no establir aquestes quotes mínimes de doblatge en català és una manera d’aniquilar la llengua. “Els petits cada cop parlen menys el català i la televisió és la seva primera via de cultura. Les plataformes és el que més veuen i copien el que senten, que és el castellà”, recordava Gonyalons.
L’acte també va fer referència a l’aportació econòmica de les plataformes de streaming als mitjans catalans. L’avantprojecte de la llei espanyola preveu que els serveis de streaming paguin un 1,5% dels seus ingressos generats a l’Estat, però aquests diners anirien destinats a RTVE, deixant de banda altres televisions públiques com TV3. Enric Marín, expresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (CCMA), va assenyalar que les plataformes “s’han convertit en un oligopoli que no paga impostos i no tenen obligacions de programació”, i que l’avantprojecte de llei espanyola “és conservador, de dretes i neoliberal” perquè no imposa cap obligació als serveis de streaming. “A la llengua espanyola no li cal una gran defensa. El que aquesta llei busca és que les plataformes tinguin unes condicions favorables i això acabi reforçant la producció a Madrid”, va detallar Marín. La periodista Montse Armengou va recordar que sense una dotació econòmica adequada els mitjans públics catalans no poden complir la seva missió pública d’actuar de motor de la indústria audiovisual.
Finalment, una altra de les reclamacions de l’acte va ser que la nova llei garanteixi la preservació de les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i que les seves funcions no quedin absorbides per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, com s’assenyala en l’avantprojecte.
