L’hora dels terraplanistes i conspiranoics
El programa Masterchef, que fa anys que es caracteritza per oblidar la funció pública de la cadena on s’emet, ha incorporat en el seu nou elenc de concursants un terraplanista. Forma part de l’espectacle que prometen entre plat i plat perquè el jurat faci les seves brometes. El tal David, de Barcelona, que va estudiar Formació Professional de xapa i pintura, és legionari. “Hay tantísimas cosas que yo pongo en entera de juicio [sic] porque no me creo prácticamente nada de lo que sale en las noticias. Me informo con los medios que considero adecuados para el nivel en el que yo me encuentro de despertar de conciencia”, va afirmar per justificar que la Terra és plana. Personatges ignorants i acomplexats que com que són incapaços d’entendre la ciència es refugien en inframons divulgatius per al·legar nivells més elevats de veritat mentre la resta de la població viu adotzenada en la ignorància. En un exemple més de la seva habitual irresponsabilitat social, a Masterchef alimenten el personatge com a reclam mediàtic rient-li les gràcies. El problema, en essència, no és la forma de la Terra. És tota la ideologia que hi ha al darrere, on les conspiracions acaben vinculades a teories ultraconservadores i dubtosament democràtiques.
Un altre exemple televisiu on l’esoterisme i els fenòmens paranormals han desembocat en propaganda de la dreta més rància és el cas d’Íker Jiménez a Cuatro. Ha deixat de banda els ovnis i les psicofonies i el seu programa Horizonte s’ha convertit en un viver de guàrdies civils i youtubers vinculats a l’extrema dreta. Dijous, un expert en seguretat amb l’escut del feix romà i l’espasa a la solapa donava consells a les dones per evitar agressions sexuals. Unes instruccions passades moda que carreguen a les dones la responsabilitat de no ser violades, que ens adverteixen que no ens hem de quedar mai soles o que per pujar al cotxe abans hem de fer una ronda de vigilància als vehicles del voltant per assegurar-nos que ningú ens controla. “¿¡Y esto por qué no lo cuenta nadie!?”, exclamava alarmat Íker Jiménez com si acabés de descobrir la sopa d’all i la resta visquéssim en la ignorància. En l’anàlisi de les dades sobre agressions sexuals a Espanya van posar-ne una en pantalla que després van fingir que era un error. La gràfica sostenia que Catalunya era la comunitat amb més agressions sexuals amb penetració d’Espanya, un 145% més que la Comunitat de Madrid. El creixement de les agressions sexuals amb penetració (dades atribuïdes al ministeri de l’Interior) el vinculaven sibil·linament a l’etapa socialista. Més tard, analitzant vídeos d’Ursula von der Leyen, el psiquiatre forense José Cabrera criticava un ministre que no la va voler saludar en un acte. Quan li recorden que és el primer ministre d’Uganda exclama: “¡Lo siento por Uganda, pero aunque la mona se vista de seda, mona se queda!”. Comentant altres vídeos també carregava contra Pedro Sánchez. El programa va organitzar un debat sobre les friccions entre el periodisme i la política. El filòsof Fernando Savater, l’exdirector d’El Mundo David Jiménez i els periodistes Miquel Giménez i Ana Iris Simón van quedar encallats en un crescendo de laments on es condolien de la manca de llibertat de premsa a Espanya. També hi va intervenir un youtuber vinculat a la ultradreta que assegurava que li havien volgut retirar “el títol de periodista”.
No és casualitat la manera com les teories conspiratives, l’esoterisme i les paraciències acaben derivant en un caldo de cultiu que estimula el terror i la por, que fomenta teories al voltant dels perills dels governants, que manipulen dades per disfressar de rigor el seu imaginari i la seva ideologia.
Poca broma amb riure les gràcies als terraplanistes i altres reptilians que van a la tele a cuinar un pollo al chilindrón, perquè és la mateixa televisió la que aprofita tota la deixalla paranormal per vendre’ns la versió més tòxica de l’actualitat.
