L’opa de Pedro Sánchez Schrödinger
BarcelonaLa cosa ha anat més o menys així. Pedro Sánchez Schrödinger ha agafat l’opa del BBVA sobre el Sabadell viva i l’ha tancada dins una caixa d’acer opaca, amb un comptador Geiger i unes quantes condicions imposades per a l’absorció radioactives. A partir d’aquí, segons els preceptes de l’economia quàntica, l’opa és viva i morta alhora i no se’n sabrà l’estat veritable fins que no s’obri la caixa i s’observi si hi ha un gat o el seu cadàver. Però els diaris no són neutrals, davant aquest experiment, i deixen clares les seves apostes, influïdes d’una banda per la seva relació amb Pedro Sánchez Schrödinger i també, esclar, pels vincles que tenen amb els bancs implicats. Un cop més, el president espanyol s’aprofita del principi d’indeterminació per fer i no fer, per prohibir sense prohibir i per fer descarrilar sense fer descarrilar. O sigui, per acontentar els socis de govern, però tampoc no ens flipem, que diria el Salvador Illa del Polònia.
Això explica, per exemple, que mentre uns diaris diuen que el govern "complica", "endureix" o "congela" l’operació, uns altres trien mots molt més bel·licosos com "saboteja" (Abc) i "boicot" (El Mundo). La Razón, amb lligams forts amb el Banc Sabadell, hi passa més de puntetes. I, de fet, és el més agosarat a l’hora d’anunciar el decés de l’adquisició: "El BBVA ja planeja retirar-se". Hi ha un punt de pensament voluntariós, perquè els seus cosins germans d’El Mundo veuen el gat vivíssim: "El BBVA busca el marge per salvar l’opa tot i el boicot del govern". Aquest felí financer no només té l’estranya propietat de ser viu i mort alhora, depenent de quina portada miris, sinó que també té una altra particularitat singular: ningú gosa penjar-li el picarol. Ni la CNMC, ni el govern ni encara menys els mitjans de comunicació.
