I Madrid va descobrir finalment la Renfe

Jo no sé si els catalans ho tindrem mai tot pagat, com vaticinava Francesc Pujols, però una cosa és segura: quan a Madrid s’escandalitzen per alguna cosa és molt, molt probable que a Catalunya ja hàgim passat per aquesta mateixa pantalla. La premsa antisanchista es queixa de l’enèsim caos ferroviari, que dilluns va afectar la línia d’AVE entre Villa y Corte i Sevilla. Tot i que el robatori de coure s’apunta com a causa probable, les bales editorials les disparen contra el ministre Óscar Puente, a qui l'hi tenen jurada, perquè l’home quan agafa X i es desbrava té més perill que un gremlin a Illa Fantasia. Així, l’Abc escrivia en portada: “Óscar Puente acumula controvèrsies en xarxes, contra l’oposició i les companyies de transport: el mateix diumenge va tuitejar almenys tretze cops abans del caos a l’AVE”. És un retret estrany. ¿Se suposa que, en comptes de piular, hauria d’haver estat patrullant per les vies per si algú s’enduia una picossada de coure? El País, mentrestant, mira de salvar-lo parlant en portada de possible sabotatge: que bé va, sempre, l’amenaça exterior per tapar un nyap ferroviari. O elèctric.

El drama de Renfe és que l’acumulació de qüestions circumstancials és tan bèstia que han esdevingut estructurals. Algunes zones ho pateixen des de fa molt de temps, però és ara, quan l’epicentre és a Madrid, que el tema copa les portades dels diaris d’abast estatal. Recordo que les protestes per les males condicions de Rodalies van ser la gènesi de l'independentisme processista, cap allà el 2007. Allò ja sabem com va acabar i l’estat de la xarxa ferroviària segueix sent lamentable. Serà molt eloqüent si, ara que afecta Madrid i que els diaris de la capital hi posen la banya, comencen a arribar miraculosament les inversions que fa dècades que es reclamen. Si baden, Madrid s’independitza d'ella mateixa.