Masculinitzar el nom dels huracans salvaria vides?
La pregunta pot semblar estrambòtica, però això és el que plantegen els autors d’un estudi científic. Després de sis rondes d’enquestes, han arribat a la conclusió que les persones consideren els huracans amb noms masculins com a més agressius que els batejats amb noms femenins i, per tant, adopten mesures de protecció més grans. M’he assabentat de la polèmica, per cert, gràcies a la genial newsletter d’Oye Sherman a Substack: seguiu-la per a una dosi setmanal d’enginy i observacions agudes sobre temes deliciosament random. El cas és que, com era d’esperar, la qüestió ha generat un debat apassionat. Els crítics assenyalen algunes fallades metodològiques i en discuteixen la mostra. Creuen també que com que abans del 1979 tots els huracans tenien nom de dona –des de llavors s’alternen–, això causa un biaix perquè el nombre de víctimes mortals s’ha anat reduint a mesura que es perfeccionen les infraestructures. Els autors de l’estudi han anat refutant algunes de les objeccions i, després de llegir els uns i els altres, la sensació que et queda és que el nom té un impacte en la percepció, però que lligar el gènere d’un huracà a la seva mortalitat és molt agosarat, tenint en compte que concorren molts altres factors cada vegada que se’n manifesta un.
Ho explico perquè, als mitjans, la dinàmica empeny a aferrar-se al titular cridaner i quedar-se només amb el que diu el treball científic. Se li afegeix al final la cua “segons diu un estudi” i llestos. Però, a mesura que alguns científics forcen conclusions cridaneres perquè el ressò mediàtic els permet assumir noves recerques, els periodistes han d’extremar les precaucions i buscar possibles matisos, correccions o objeccions de veus autoritzades. Cal preservar la ciència de l’espectacularització: és un dels pocs bastions que queden per construir una veritat social compartida basada en fets.
