Miquel Martín i Gamisans: “Hem de ser els millors explicant les històries que passen al territori”
BarcelonaAmb una àmplia experiència en comunicació corporativa i política -ha treballat per a ERC al Congrés- enceta ara una nova etapa com a coordinador de La Xarxa. També ha sigut comentarista polític en nombrosos mitjans.
Quin diagnòstic fa del sector?
Respecte a La Xarxa i les televisions i ràdios associades, anem i anirem a més. Després de la reconversió dels últims anys, l’aposta de l’actual govern de la Diputació és potenciar el suport i l’assistència a la creació audiovisual de proximitat. Ara mateix, La Xarxa compta amb un capital humà de 180 professionals, al servei d’un sector en el qual treballen 1.200 persones a Catalunya. Poca broma: amb tot aquest potencial es poden fer moltíssimes coses.
Per exemple?
Hem de ser els millors explicant les històries que passen arreu del nostre territori. Som un país amb una riquesa immensa en patrimoni cultural, de festes populars, d’exemples d’emprenedoria empresarial de referència mundial. Tot això ho hem de saber empaquetar amb so i imatge i compartir-ho al màxim entre el públic a qui li interessa, que cada dia es pot delimitar amb més precisió. Hi ha molt d’espai que no ocupa ni TV3 ni Catalunya Ràdio i que les teles i ràdios de proximitat ocupem i hem d’ocupar encara més. En tota la part antropològica, per exemple, hem d’excel·lir.
¿Això no condueix a un audiovisual folklorista?
Parlo d’antropològica en el bon sentit del terme. Qui millor que la Televisió del Berguedà per explicar amb imatges i so què és un salt de plens de Patum o la Fia-Faia de Bagà, ara que l’han fet Patrimoni de la Humanitat? O l’experiència de les retransmissions de les jornades castelleres, que ha sigut més que excel·lent. Però també informativament, esclar, amb tot el que fa referència a les infraestructures, com el caos de Rodalies per exemple. Busquem la dimensió nacional al fet local, i viceversa.
Quina relació ha de tenir La Xarxa amb la Corporació?
La Xarxa és complementària a la Corporació. Els últims anys la direcció de La Xarxa ha engegat iniciatives diverses amb TV3 i Catalunya Ràdio i cada cop hi ha d’haver més sinergies. És una bona línia a seguir i potenciar.
¿Renunciar a ser mitjà va ser un error o un encert?
El país dual dels anys 80 i 90, on totes les administracions estaven duplicades segons el color polític, ha passat feliçment a la història. No tenia sentit una COM Ràdio si es pensava com a contrapoder als mitjans de la Generalitat. Crec humilment que hi ha exemples en organismes dependents de les administracions públiques que han demostrat que poden ser eficients i plurals. I això fa que les administracions públiques tinguin arguments per seguir-hi destinant diners que són de tots.
Si pogués, ¿recuperaria la freqüència de ràdio a Barcelona?
Si no som un mitjà finalista convencional i no tenim una graella permanent perd sentit tenir una freqüència pròpia. La Xarxa ha d’assistir els mitjans locals però no ser-ne un. El que sí que hem de plantejar-nos és com impliquem més els mitjans de proximitat de la capital del país.
En una assemblea davant dels treballadors, fa poc, se’ls va informar que la part informativa perdria pes, en favor de l’entreteniment. Es manté aquesta intenció?
Els informatius són i seran un element de primer ordre a La Xarxa. I, alhora, hem de ser conscients que estem en una realitat canviant i amb un posicionament concebut com a central de continguts: hem d’afinar tot el que oferim als nostres clients i fer les propostes al màxim d’interessants per als 173 mitjans locals adherits a La Xarxa. Ja hi ha productes d’un alt valor afegit i d’altres que segur que podem millorar.
La Xarxa va ser pionera en temes digitals amb el portal Lamalla.cat, creat als anys 90. Quins projectes té pensats per a l’àmbit tecnològic?
Els televisors intel·ligents connectats a internet, que en tres anys ja seran a totes les llars de Catalunya, ens ofereixen unes dades brutalment interessants per saber quins continguts interessen a quin target de gent i de quin territori. S’han acabat aquelles audiències a títol indicatiu dels audímetres de tota la vida. Salvant les distàncies, és aplicar el model Google a la televisió. Hem de poder fer cirurgia de precisió amb els continguts per entretenir, informar i educar i oferir-los al públic concret a qui volem arribar. I a La Xarxa hem de ser protagonistes d’aquesta revolució.
