Els mitjans que odien les dones

Hi ha mitjans masclistes, mitjans misògins i, directament, hi ha els mitjans que odien les dones. No se m’acut cap altra manera de qualificar un monstre com Mediterráneo Digital, que conté una secció anomenada "Feminisme" certament digna d’esment. Si hi cliques, l’encapçalament que es veu al navegador és “Món feminazi”, que ja t’avisa per on aniran els trets. Per exemple, el 2023 han publicat notícies de dones que han apunyalat la parella (arreu del món i no sempre amb resultat de mort), però no han consignat cap dels cinquanta assassinats llargs de dones per violència de gènere que suma Espanya enguany. És una tria molt conscient per reforçar la seva línia editorial, consistent a fer creure que les dones també exerceixen violència. Però resulta una mirada tan deshonesta a les dades que el mitjà no resistiria el mínim examen de consciència a l’hora de preguntar-se quina responsabilitat té en el clima social que acaba afavorint tants feminicidis. 

És obvi que aquesta excrescència periodística té un abast molt limitat: el del públic capaç de consumir titulars com “Milers de feministes més lletges que un pecat es manifesten contra Rubiales a Madrid”, “Ángela Rodríguez ‘Pam’, que està molt primeta, afirma que la culpa de les altes temperatures és de 'menjar hamburgueses'” o “Feministes normals boicotegen l’acte del 8-M d’Irene Montero”. Però aquesta mena de capçaleres són la punta de llança amb què els discursos d’odi penetren en les converses generalistes. I ho fan amb la complicitat inadvertida d’anunciants, que col·loquen els seus bànners a través de sistemes de distribució automàtica. En aquest cas, el mitjà va ser objecte d’una campanya que l’ha deixat despullat d’aquests ingressos. Cal insistir en aquesta via. No és censura: només lícita fiscalització de les marques.