La plataforma Max acaba d’estrenar Minuto heroico: Yo dejé el Opus Dei, una sèrie documental amb guió i direcció de Mònica Terribas que desemmascara les interioritats de l’Opus Dei. El plantejament és desafiant, perquè els mitjans de comunicació han demostrat sempre molta cautela amb aquesta organització i no és per casualitat. Terribas asseu davant de la càmera tretze dones valentes que van aconseguir abandonar l’Opus Dei malgrat l’abús psicològic, l’explotació, l’aïllament, el segrest, i les pressions de les quals van ser víctimes. Els seus testimonis són escruixidors, i tot i el dolor que queda, ho expliquen amb una gran serenitat. Periodísticament, hi ha un factor clau: les tretze dones són d’edats, països i condicions econòmiques i familiars molt diferents. Però totes expliquen el mateix. A Navarra, a Irlanda, a Catalunya, al Salvador o a Mèxic, totes expliquen idèntiques rutines, canten les mateixes cançons i utilitzen el mateix vocabulari. Fa feredat. No hi ha esquerdes de divergència. I això dona una enorme solidesa a l’hora de demostrar els patrons sectaris i destructius de l’Opus Dei. Apunta als seus fonaments. Per ambició, capacitat d’incisió i repercussió, és un dels millors treballs periodístics de Terribas.
Els exemples que posen de manipulació i tortura són pertorbadors i d’una duresa extrema, a la recerca de l’anul·lació absoluta de l’individu. Les pràctiques demostren una voluntat de deshumanització des de la infantesa que és esfereïdora. L’enfocament amb perspectiva de gènere és indispensable en un context d’un masclisme extrem.
Minuto heroico posa en pràctica un recurs narratiu excel·lent per evidenciar la manipulació i la conducta correctiva de l’Opus. Utilitza una actriu per escenificar vivències dins de la secta, però s’ajuda de l’assessorament de les protagonistes reals per ser rigorosos en la recreació. A la vegada, mostra les dinàmiques de l’elevadíssim control i abús sobre les dones. El tractament visual s’ajusta molt bé al to narratiu. L’ús de les imatges d’arxiu d’Escrivá de Balaguer estan molt ben gestionades i és un encert haver trobat els dibuixos animats de la institució per difondre el seu missatge des de la més tendra infantesa. Els dos primers capítols relaten el procés de captació i manipulació dins de l’Opus. El tercer és el clímax, especialment intens i commovedor perquè ens relata aquest minut heroic: trencar amb el segrest. I el quart episodi ens retorna a una relativa calma amb el procés d’alliberament i el retorn a la vida de les protagonistes, malgrat les seqüeles. Minuto heroico adverteix que l’Opus ha declinat participar en el documental. Però tot el que podria aportar és innecessari i injustificat. El que veiem té tanta força que l’altra part queda desacreditada. És difícil creure que l’Opus Dei es mantindrà indiferent a la repercussió i contundència de Minuto heroico perquè els seus tentacles són sibil·lins i poderosos. I el que hem vist és només una ínfima part de tot el terror exercit sobre desenes de milers de persones.
