‘El Mundo’ fa tornar Veo 7 a la TDT, tretze anys després de tancar-lo

BarcelonaEn temps d’èxode massiu als canals digitals, hi ha qui encara aposta per la TDT. És el cas d’Unedisa, l’editora del diari El Mundo, que ha anunciat la recuperació de la seva antiga televisió Veo 7, que va clausurar l’any 2012. En aquesta nova etapa, que comença dimecres, se centrarà a emetre programació enllaunada consistent sobretot en cinema actual. Entre les primeres pel·lícules que s’han anunciat hi ha Vidas criminales (una comèdia negra protagonitzada per Jennifer Aniston), Pixie (amb Ben Hardy i Olivia Cooke) i Weird (el biopic del comediant Weird Al Yankovic).

L’apartat de sèries estarà representat per dos títols llargament reposats en diferents cadenes. D’una banda, Los vigilantes de la playa, amb Pamela Anderson i David Hasselhoff. I, d'una altra, Flashpoint, una sèrie canadenca sobre un grup d’elit policial amb Enrico Colantoni i Amy Jo Johnson entre els protagonistes. Veo 7 aprofitarà les freqüències que fins ara feia servir Gol Play, la televisió esportiva en obert de Mediapro que, després de nou anys en antena, tanca aquest dimarts les emissions. De fet, aquest canal emetia de manera rellogada, perquè la llicència es va atorgar en el seu moment a Unedisa.

Un canal malaguanyat

L’arribada de Veo 7 va tenir un component polític evident. Corria l’any 2000 quan José María Aznar va veure en la futura arribada de la TDT una opció per modelar el panorama televisiu en favor dels seus interessos. És així com va atorgar dues llicències a empreses que li resultaven afins: Unedisa, editora d’El Mundo, i Vocento, responsable entre altres del diari Abc. Però hi havia un problema gens menor: per captar aquelles televisions calia tenir un televisor adaptat a la nova tecnologia o bé un descodificador. I, en aquells anys, la població encara no havia iniciat el procés de renovació dels aparells perquè Europa permetia l’emissió tradicional. És a dir, que la immensíssima majoria de la població no podia captar les emissions de Veo 7 (aleshores Veo Televisión) ni de la seva cosina Net TV, de Vocento.

Sense audiència, les emissions que es van posar en marxa finalment l’any 2004 van ser testimonials: programes vinculats a la informació generada pels mateixos diaris, amb profusió de gent de la casa, per minimitzar la inversió. Les audiències van ser residuals i ben aviat es va veure que si hi havia alguna opció de fer les paus i convertir aquella llicència en lucrativa no era per la via d’elaborar continguts i creuar els dits perquè els anunciants hi apostessin, sinó rellogant l’espai radioelèctric concedit i sobrant perquè altres televisions com 13TV, Marca i AXN poguessin gaudir de cobertura a tot Espanya, a canvi d’una compensació econòmica que podia superar els 4 milions d’euros anuals per cadascun dels tres canals arrendats. No era una subvenció, però s'hi assemblava prou.

El canal no va trigar gaire a entrar en agonia. El cercle viciós indicava el tancament imminent: es feien fora treballadors, se suprimia programació pròpia i les audiències baixaven encara més, la qual cosa acabava comportant més acomiadaments. El juliol del 2011 va anar a negre i, tot d’una, la seva pantalla es va convertir en una telebotiga. El grup Unedisa va començar a negociar les indemnitzacions dels 250 treballadors que quedaven en aquell projecte ruïnós. Al setembre encara va tornar amb uns mesos de programació erràtica i irregular, abans de tirar la tovallola i cedir l'espai de TDT al canal Discovery Max.