National Geographic compleix 125 anys de divulgació

Barcelona.Tot va començar fa 125 anys a Washington, el 13 de gener del 1888, quan un grup d'intel·lectuals de diversos àmbits van fundar la National Geographic Society, una organització que volia acostar al gran públic els avenços científics i l'exploració geogràfica. Des de llavors, la revista que va fundar l'associació s'ha estès per tot el món a través de les 37 edicions locals amb què compta.

Amb aquesta implantació, la revista ha aconseguit explicar esdeveniments històrics i grans moments de la investigació científica a una quantitat de públic gens menyspreable. Actualment compta, segons les seves dades, amb més de 60 milions de lectors arreu del planeta, que es desprenen de la seva difusió, que l'empresa xifra en 9 milions d'exemplars venuts al mes.

Fins i tot a l'estat espanyol, on la revista més venuda és Pronto , National Geographic té una forta implantació. Compta amb més de 110.000 subscriptors i unes 40.000 revistes venudes als quioscos cada mes. És a dir, 150.000 revistes venudes al mes.

Finançadors de projectes

Tot i que la cara pública de la Society és la revista -i des del 1997 també la televisió a través de la seva cadena internacional National Geographic Channel-, entre els investigadors científics és molt més rellevant per una altra qüestió: les aportacions econòmiques que l'associació fa per finançar projectes i exploracions. Tot i això, la primera recerca que va patrocinar va ser dos anys després de la seva fundació.

Llavors, el geòleg dels EUA Israel Russell va cartografiar la muntanya Saint Elias d'Alaska i va descobrir el pic més alt del Canadà en aquells moments. Aquell cim va rebre el nom de mont Hubbard, en honor al director de l'associació de llavors.

Des d'aquella primera investigació fins a l'actualitat, National Geographic Society ha anat augmentant el seu pressupost destinat a la recerca. Actualment, inverteixen en nous projectes 4 milions de dòlars -3.100.000 euros- i ja acumulen més de 10.000 estudis pagats. Amb aquests diners financen la feina de més de 140 científics repartits per més de 90 països del món.

No obstant, National Geographic és present en la ment de molts per les seves imatges. De fet, aquesta és una de les seves prioritats des que va aparèixer el magazín. El primer dels seus editors, Gilbert H. Grosvenor, va dir que per progressar com a publicació haurien de "millorar constantment la qualitat de les imatges". Una màxima fundacional que encara està vigent. Sobretot, si tenim en compte que entre els seus projectes en marxa hi ha ensenyar al món els últims racons verges de l'oceà, a través del projecte Mares Prístinos.

Alexander Graham Bell, el segon director de l'organització, va ser qui va escollir Grosvenor, un nom que ha acabat convertint-se en clau per a la publicació perquè va decidir abandonar els articles tècnics per llançar-se de cap a l'interès general, acompanyant-lo de "fotografies sorprenents".

En una època en què els avenços tècnics eren minúsculs en l'àmbit de la imatge, Grosvenor no va deixar d'empènyer en aquest sentit, cosa que fins i tot va aixecar algunes discussions en el comitè de savis de l'entitat. Alguns dels membres van opinar que tantes fotos "desvirtuaven la concepció científica de la geografia". Tot i això, el 1905 ja havien publicat onze pàgines il·lustrades sobre la ciutat de Lhasa, al Tibet, i l'any següent, les primeres imatges nocturnes d'animals.

De fet, l'afany que tenia Grosvenor per fer de la fotografia un element icònic de la publicació el va portar a treballar sempre al ritme de la tecnologia. Per això, National Geographic té el mèrit, entre d'altres, d'haver publicat les primeres imatges submarines en color.

A dia d'avui, amb un món que sembla finit per als exploradors, l'actual president de la revista, John Fahey, no veu fi a la tasca de divulgació d'una publicació que va néixer per ensenyar la Terra als seus habitants. De cara al segle XXI assegura que tenen per objectiu explicar els "nous coneixements crucials, inimaginables fins ara", cada cop més difícils d'explicar.