Nierga busca ara la cara més dura dels lligams entre pares i fills

BarcelonaDesprés de dues temporades coneixent els pares de personatges famosos i descobrint quina relació tenen amb els seus fills, Gemma Nierga continuarà explorant les relacions paternofilials, però des d’una perspectiva nova. A Els meus fills, la periodista entra a les vides de famílies desconegudes però que s’han hagut d’enfrontar, diu, a “circumstàncies excepcionals”: des d’una noia que anuncia que es vol fer monja fins a un fill que pateix una paràlisi cerebral, passant per una criatura de quatre anys que queda òrfena i és adoptada per un oncle, un menor immigrant acollit per una família que se’l troba pel carrer, un adolescent que decideix canviar de sexe o un jove segrestat per Al-Qaida. Ells i els seus pares seran alguns dels protagonistes dels vuit capítols de la primera temporada del programa, que TV3 estrena avui a les 22.35 h.

“Són històries molt impactants, molt intenses, humanament molt interessants”, afirma Nierga, que assegura que rodant el programa s’ha adonat que “a vegades com més complicat ho posa la vida més s’enforteixen els llaços entre pares i fills”. En aquest sentit, la presentadora destaca que, tot i les adversitats, les històries que narra Els meus fills tenen “final feliç” i aporten un punt de vista “optimista”. “Hi ha un missatge implícit al programa: que aquests llaços de pares i fills t’ajuden a superar molts obstacles”, explica la periodista a l’ARA.

En la majoria de casos, els protagonistes tenen entre 30 i 40 anys, però el fet que va convertir la seva vida en excepcional va tenir lloc durant la infància o l’adolescència. El programa, doncs, resumeix “trajectòries vitals d’uns quants anys”. El primer capítol, per exemple, es fixa en el cas d’Àlex Roca, que amb sis mesos va quedar afectat de paràlisi cerebral. “Als seus pares els van dir que no sobreviuria, però ara té gairebé trenta anys i és un esportista reconegut. Ell i els seus pares ens relaten tota una vida plena d’obstacles”, explica Nierga, que considera que aquesta història “fa venir ganes de lluitar en aquesta vida”.

Vides que no estaven previstes

Les dues temporades d’ Els meus pares, emeses la tardor del 2018 i la del 2019, van aconseguir bons resultats, amb una mitjana de 354.000 espectadors i un 16% de quota de pantalla. L’opció de recuperar el format original no està tancada, però, segons la presentadora, l’equip del programa (dirigit per Xavier Brichs i produït pel departament de nous formats de TV3) va decidir transformar-lo en Els meus fills perquè tenien ganes d’“explorar les vivències de personatges anònims” que podien “parlar d’un altre tipus de dificultats”. Nierga remarca que el fet que els protagonistes de les dues primeres temporades fossin famosos no vol dir que no hagin hagut de superar entrebancs al llarg de la vida: “No siguem indulgents! A vegades es cau en l’error de pensar que han tingut una vida molt fàcil, i és veritat que han triomfat en el que volien, però tots han tingut les seves dificultats”, subratlla.

Per això, Nierga veu moltes similituds entre les dues variants del format: “M’he adonat que, en tots els casos, siguin famosos o no, els pares i mares sempre volem que els fills siguin feliços, encara que a vegades la vida d’aquell fill no és com te l’hauries imaginat”. “Per exemple, coneixerem una noia que un dia va dir que volia ser monja -continua-. La seva mare, amb tota la sinceritat, diu: «No és la vida que jo havia previst, no m’imaginava la meva filla sent monja». Però és que la mare del Gerard Quintana també va dir que no es pensava que el seu fill, amb 50 anys, estaria dalt d’un escenari dient «Bona nit, malparits!» Tampoc és la vida que s’havia imaginat per al seu fill!”. “Tots busquem la felicitat dels nostres fills. Els famosos potser l’han trobat en la seva feina, però el més interessant d’aquesta temporada és que trobarem persones que han hagut de buscar la felicitat d’una manera que no s’esperaven”, reflexiona Nierga.

La periodista admet que alguns capítols del programa han deixat l’equip “tocat emocionalment”. “Hem trobat molta sinceritat, històries que no podíem imaginar, i encara que a vegades els periodistes posem una cuirassa i intentem que no ens arribin les històries, a mi m’han arribat molt i m’han fet pensar en la relació entre pares i fills”, reconeix. De fet, segons ella, els pares que apareixen al programa són “un exemple” de com sobreposar-se a situacions difícils. “Aquest programa és una guia per a pares i mares sobre com superar les adversitats i no rendir-se”, sentencia.

Un rodatge interromput pel coronavirus

Els meus fills és un dels programes de TV3 que ha patit directament els efectes del covid-19. Quan es va decretar l’estat d’alarma, a mitjans de març, el rodatge encara no s’havia completat i va quedar interromput durant algunes setmanes. Un cop superada la fase més crítica de la pandèmia es van poder reprendre les gravacions, però amb alguns condicionants per garantir la seguretat de la presentadora i els convidats. “Vam tenir la sort que estava pràcticament tot gravat -explica Nierga-, però encara quedaven algunes entrevistes”. “Ho vam resoldre amb més distància i, a més, al moment de trobar-me el personatge es veu que no l’abraço, ni li faig petons ni abraçades: no hi ha aquella proximitat que a mi sempre m’agrada tenir”, lamenta la presentadora, que afegeix que “es pot fer l’exercici d’intentar saber què està gravat abans i després” del coronavirus.

Nierga avança que ella apareixerà “molt poquet” amb mascareta, però que sí que en porta en algunes seqüències. Per exemple, hi ha un capítol que té com a protagonista el prefecte de l’Escolania de Montserrat i que inclou imatges del cor cantant. L’escena, però, es va haver de gravar després de la pandèmia i, per tant, tots els escolans van amb mascareta, i la presentadora també.