'Y no estaba en coma, que estaba tomando cañas'

I casant-se. I tenint dues filles. La història de Manel Monteagudo ha fet fortuna als mitjans després d'haver explicat per televisió que havia despertat d'un coma al cap de 35 anys. Aquest dijous, molts mitjans es dedicaven a recollir les múltiples contradiccions del seu relat i opinions de neuròlegs que expressaven el més gran dels escepticismes sobre la possibilitat de passar tres dècades i mitja en aquest estat i reprendre una vida mínimament normal. Alguns mitjans es complaïen a desmuntar l'assumpte i presumir de Sherlocks, però no tots consignaven que, hores abans, ells mateixos havien contribuït a la confusió informativa replicant una notícia sucosa en clics, però eixuta en versemblança. Mitjans com El Mundo, almenys, han admès en les seves peces de desballestament que ells havien mossegat l'ham. I La Vanguardia ha optat per retirar la notícia titulada "Manel, l'electricista naval que va despertar del coma després de 35 anys".

En canvi, hi ha mitjans que han anat fent peces explicant els seriosos dubtes sobre l'afer, però mantenen l'article original, que incompleix aquell mínim precepte periodístic de comptar amb una doble confirmació independent. O d'altres, com la Cadena Ser, que van fer en el seu moment una notícia ("Manel Monteagudo, de mariner a poeta després de 35 anys en coma") i que, vistes les revelacions i opinions d'experts, no s'han molestat a fer –com a mínim a l'hora de tancar aquesta columna– una segona notícia amb tot el que fa sospitar de l'honestedat (o el rigor) del poeta i el seu fabulós relat. La increïble història, de fet, ja havia aparegut a La Voz de Galicia al juny, però ningú s'hi va enganxar. Abans-d'ahir, en canvi, es va convertir en viral. I bona part dels mitjans es van convertir en agents de transmissió. El seguidisme és un dels mals del periodisme, en aquesta era digital.