No ens farem mal, oi, doctor?

L’acudit és vell però funcional. L’home jau a la butaca del dentista i, just en el moment en què comença a girar la turbina, li agafa l’entrecuix al dentista i, mirant-lo als ulls, li diu: “No ens farem mal, oi?” Avui els diaris de la dreta feien exactament això amb les parts nobles de Pedro Sánchez: dir-li que, amb la DANA, tots dos hi tenen molt a perdre i que, si la batussa continua, el beneficiari serà un altre, amb el pit inflat i armilla d’anar a caçar faisans. Mirem, per exemple, aquest titular de La Razón: “El rebuig a Sánchez i Mazón beneficia Vox”. És una crida molt poc dissimulada al pacte de no-agressió. És la maquinària bipartidista treballant a marxes forçades. És l’enèsima invocació del partit d’ultradreta com a espantall per fer empassar a la parròquia els despropòsits del PP amb l’embut del mal menor. Val la pena subratllar que no hi ha cap notícia, en el titular. Només tesi.

També El Mundo segueix un camí similar. Un dels titulars de portada i l’article del director coincideixen en assenyalar els perills de l’antipolítica, que són productes derivats de la polarització i, sobretot, del sacrifici del relat factual i l’honestedat intel·lectual en l’altar de l’interès polític. I, bé, que el diari dels comptes inexistents a Suïssa o els anys de fang per mantenir fins al paroxisme ETA com a possible autora de l’11-M ara s’exclami de l’antipolítica és ben bé un homenatge sentit a la Dory, aquell peixet de Buscant en Nemo amb una capacitat de retentiva més curta que la DUI de 2017. Hi ha motius per témer Vox, esclar. Són temps agres, d’odi i insults. I està bé fer front comú sobre una manera d’encarar la conversa pública que degrada l’entesa i els mínims comuns múltiples. Però això no s’hauria de fer servir per estendre dispenses a partits si la seva gestió ha estat nefasta o apunta a criminalitat.