Mèdia 26/08/2021

Com hauria de ser el nou canal digital en català per a joves?

Els experts i els creadors joves demanen més inversions i un format multiplataforma

4 min
Els experts demanen esforços per fer un canal digital en català que apropi continguts als joves

BarcelonaTot i que fa temps que es parla del buit de contingut audiovisual en català destinat sobretot a joves i adolescents, només han crescut iniciatives per revertir-ho des dels marges. Ara, però, sembla que l'administració catalana també vol posar-hi remei. Com? Una de les opcions que sonen amb més força és la creació d'un nou canal en català digital. "Recordem que el 3XL.net ja va néixer amb aquesta intenció, per això portava el .net, però s'hi va deixar d'invertir i ara ens trobem amb el resultat", va criticar la sociolingüista de la Universitat Oberta de Catalunya Marina Masseguer en el marc de la 53a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent.

De fet, Masseguer ja ho assenyalava com una de les solucions en les conclusions d'un estudi sociolingüístic que va presentar l'any passat i del qual és coautor el nou secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, Xavier Vila, que també va participar en la conferència de l'UCE. Vila, tot i que va procurar no concretar i avançar gaire res, va admetre que aviat es plantejarà un nou canal per a joves i que tot dependrà de la direcció de TV3. "Ara hi ha un canal que té una audiència molt limitada", va disparar, en al·lusió a Esport3.

El nou canal, però, tal com apunten els experts, encara que busqui impulsar els continguts en català com en el seu moment ho va fer el 3XL.net o el Super3, ha d'anar molt més enllà de la TDT. "Hi ha hagut un desplaçament del consum audiovisual cap a les xarxes socials, sobretot pel que fa als joves, i amb el català ens ha enganxat amb el peu canviat", assegura Masseguer. Per aquest motiu, per lluitar contra la minorització de la llengua a YouTube, a Instagram o a TikTok, la sociolingüista apunta que "fa falta una gran estructura d'inversions" per reforçar la comunitat digital en català i aglutinar-la al voltant d'un nou canal digital que sigui més "bidireccional" que les antenes tradicionals, és a dir, que creixi i evolucioni a través del "diàleg" amb l'audiència. A més, aposta per donar veu i promocionar creadors emergents i, a la vegada, crear i emetre produccions amb més pressupost i consolidades.

En la mateixa línia, Arnau Rius, un dels creadors del Canal Malaia, destaca que hi ha dos flancs per treballar: el dels creadors amateurs i el dels professionals. "Primer de tot seria molt interessant que el Govern tragués una línia d'ajudes de creadors d'audiovisual amateur, perquè els autors s'hi puguin dedicar i puguin invertir més temps en la creació de continguts", respon Rius a l'ARA. D'altra banda, subratlla que la creació d'un nou canal "multiplataforma" amb creadors "professionals" ha d'arribar de la mà de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i és "utòpic pensar que ho podria fer un operador privat o algú més". "Si realment creus que és prioritari salvaguardar la cultura i la llengua, gasta't milions i fes quatre sèries com Merlí a l'any, no només una", demana Rius, que defensa que el potencial nou canal també s'hauria de poder veure a través de la TDT. "Malgrat el tòpic que diu que els joves ja no miren la tele, n'hi ha molts que encara ho fan i, si fan zàping i veuen un producte en català que els agrada, s'hi podrien quedar o després buscar-lo i consumir-lo per altres vies".

Sinergies entre els Països Catalans

Tal com va subratllar Vila, ara que les televisions públiques de les Illes Balears, el País Valencià i del Principat comencen a col·laborar, també pot ser un bon moment per impulsar iniciatives de producció de continguts audiovisuals per a joves de tots els territoris del domini lingüístic. De fet, Vila va dir que ja s'havia reunit amb els seus homòlegs de les Balears i del País Valencià. En aquest sentit, la jove periodista Teresa Ciges, que també va participar en l'acte de l'UCE, va remarcar que els Països Catalans "no es poden donar l'esquena" i que cal aprofitar que els "governs estan de cara". A més, Ciges va recordar que, més enllà del Principat, a la resta dels Països Catalans també hi ha la inquietud d'acabar amb la diglòssia a les xarxes socials i han sorgit més iniciatives com la de Canal Malaia. Va posar d'exemple la que s'ha creat al País Valencià, Valentubers.

Però mentre tot això no es posa en marxa, els creadors joves troben a faltar més atreviment per part dels mitjans tradicionals, sobretot de TV3 i Catalunya Ràdio. "Tot i que ara sembla que la cosa està canviant, s'aposta per allò que és més segur i va destinat a un públic gran. A curt termini pot funcionar, però a llarg termini és perillós. S'han de llançar més a la piscina", opina el youtuber Marc Lesan a l'ARA. D'altra banda, Lesan també considera que un dels objectius prioritaris ha de ser la normalització del català a les xarxes socials. "S'ha d'aconseguir que la gent faci el clic, que simplement no li sembli alienígena que es creï en català". En aquest sentit, Masseguer va explicar que en l'estudi sociolingüístic van detectar que la majoria d'autors que decideixen crear en català dediquen un vídeo a justificar per què ho fan i que es té la percepció que és per motius polítics, mentre que no passa el mateix amb els que ho fan en castellà o anglès.

stats