Pau Sabaté: “Ser poliglot ajuda, però ‘El gran dictat’ és molt més una qüestió de sort”

BarcelonaEs va quedar sense el pot més gran de la història d’El gran dictat, però el mes de marge que va tenir fins a poder trencar el porquet i endur-se un pot de 5.625 euros li va suposar batre tots els rècords del concurs de TV3: 57 programes i 33.750 euros acumulats. Pau Sabaté, un jove barceloní de 25 anys llicenciat en filologia clàssica, va fer créixer l’audiència del programa i el 23 de desembre, el seu últim dia com a concursant, va convertir-se en un dels trending topics del dia a Twitter.

Icacinàcies, la paraula clau. ¿La coneixies o va ser un cop de sort?

No la coneixia de res, no, va ser un cop de sort. La vaig començar escrivint d’una manera molt poc probable i molt poc versemblant i, de sobte, em vaig il·luminar. Ho vaig provar de la manera més senzilla i va funcionar.

Parles vuit llengües - català, castellà, anglès, francès, italià, grec, alemany i rus-. ¿El fet de ser poliglot t’ha ajudat a l’hora de resoldre mots poc habituals?

Sí, segur. Depèn de les llengües, però. El llatí i el grec que he estudiat a la universitat m’han anat bé per a paraules científiques, com ara les que eren del camp de la medicina. L’alemany, que el vaig aprendre perquè vaig estar d’Erasmus a Berlín, em va anar molt bé per noms de científics que, a vegades, estaven dins de noms de minerals, períodes geològics o coses per l’estil. Ser poliglot ajuda, però és veritat que és molt més una qüestió de sort.

A vegades les paraules més senzilles són les que generen més dubtes. Quina et va fer suar més?

Per òbvia, pintaungles, que vaig escriure amb guió i no en portava, tot i que totes les del cinquè nivell, poc o molt, m’han fet suar. Al final no hi pots pensar massa perquè has de tirar pel dret i jugar-te-la.

Per què vas decidir participar a El gran dictat?

Va ser bastant per casualitat. No és que el mirés gaire, jo, abans. Un dia érem a casa mirant-lo amb el meu pare i ell em va animar a presentar-m’hi, perquè tinc facilitat per les llengües i encara podria treure’n alguna cosa. Al final, senzillament, aquest comentari, que podria haver passat, em va quedar i m’hi vaig presentar per provar-ho. Va sortir prou bé.

33.750 euros acumulats al llarg de 57 programes. El pot gros, però, es va resistir. ¿Va compensar allargar l’estada al concurs?

Aquesta vegada va ser un cop de mala sort. Havia tingut molta bona sort fins llavors, però no hi fa res. Va ser un cop una mica fort, però m’ho vaig prendre bé. Si algú hagués pensat l’argument, potser no li hauria sortit un gir tan espectacular. De totes maneres no em va saber greu, ja que n’he sortit bastant beneficiat.

El gran dictat assegura que “ajuda a destrossar una mica menys el català”. ¿Com veus la salut de la llengua als mitjans?

No gaire bé, però no és només un problema del català. No sé si és tant un problema dels mitjans de comunicació com de les tecnologies i del fet que ara la imatge és més important. D’altra banda, potser és un problema d’educació, ja que no s’insisteix prou en el fet de llegir bé i redactar bé, que és la base del pensament. No crec que els mitjans siguin tan culpables de res com senzillament que es tracti d’un símptoma més. Vés a saber si, d’aquí cent anys, el que ara considerem barbaritats, seran mots normatius, perfectament regulars i acceptables. Potser senzillament és un fenomen de canvi lingüístic que ens preocupa perquè tenim tendència al conservadorisme.

Tu que parles tantes llengües, ¿consideres la normativa del català més complicada que la d’altres?

Jo diria que no. En la majoria de llengües la normativa és una cosa que costa d’aprendre, sobretot les excepcions diverses que pot tenir. A més, hi ha moltes llengües en què la normativa canvia constantment. Com que és convenció, sempre costa d’aprendre.

Ric en coneixements lèxics i amb la butxaca plena. ¿Quins són els teus plans de futur a partir d’ara?

Emancipar-me i, aquest juny, anar a Rússia a veure un amic. Aprofito ara que puc pagar visats. A més llarg termini, el pla és fer el doctorat i la intenció és tirar cap al camp del grec medieval.