El preu dels llibres electrònics
Dos dels últims llibres que he llegit són d'autors que també escriuen en aquest diari: Homes d'honor , de Xavier Bosch, i La col·laboradora , d'Empar Moliner. Els vaig comprar en format digital a la botiga Kindle d'Amazon, on em van costar 14,24 euros cadascun: un 21% i un 19% menys que les respectives edicions en paper. D'entrada sembla una diferència insuficient: els llibres electrònics no estalvien només paper (amb un arbre es produeix una mitjana de 62 exemplars impresos); també les despeses pròpies del transport, emmagatzematge, devolució i destrucció. Els bits haurien de costar molt menys que els àtoms.
O potser no. Comercialment és sabut que les coses valen tant com el comprador estigui disposat a pagar-ne. I els llibres electrònics -com les cançons i les sèries digitalitzades- proporcionen satisfacció instantània: els pots descarregar sense sortir de casa i els pots començar a llegir un minut després de decidir que t'interessen. A més, pots cercar en el text, fer-hi anotacions i consultar el diccionari sense abandonar la pàgina. I passar d'un dispositiu a un altre sense perdre el fil. Potser tot això justifica que el preu de les edicions digitals sigui menys econòmic del que esperem.
O potser tampoc. La gran diferència entre els llibres de paper i els electrònics és que els primers es poden compartir: quan acabo de llegir una novel·la que m'ha agradat, li puc passar l'exemplar a la meva dona o a algun amic. En canvi, els llibres electrònics queden vinculats al meu compte de client. Com que Amazon encara no ofereix aquí la funció de préstec de llibres electrònics, que als EUA permet que el fitxer desaparegui del meu aparell de lectura mentre estigui disponible en el d'un altre usuari a qui l'hi he enviat, només podria deixar-li el llibre a algú si li deixo també el dispositiu, però el necessito per llegir altres coses. I a sobre, els autors no me'ls poden dedicar.
