Les productores reclamen al CAC que obligui TV3 a invertir més en obres audiovisuals

Volen que la quota es fixi a partir de tots els ingressos de la CCMA i no només de la publicitat

La federació de productors audiovisuals Proa he presentat un recurs de reposició al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) per demanar-li que canviï el criteri que utilitza a l'hora de determinar la quantitat mínima que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha de destinar a finançar obres audiovisuals europees, entre les quals, per tant, les catalanes.

La llei espanyola de la comunicació audiovisual obliga les televisions públiques a invertir com a mínim un 6% dels seus ingressos d'explotació en la producció o l'exhibició d'aquests productes, però el CAC pren com a base per a aquest càlcul únicament els ingressos que la CCMA rep a través de la publicitat o de la venda dels seus continguts, però no la subvenció pública que li atorga anualment el Govern. En el cas de l'exercici del 2018, per exemple, el percentatge del 6% es va calcular sobre uns ingressos de 59 milions d'euros, i no sobre els 290 milions que va rebre la CCMA comptant-hi també l'aportació pública. En conseqüència, el CAC va donar per bona la inversió de 3.718.614 euros en obra audiovisual europea que la Corporació va fer durant el 2018, ja que equival al 6,3% d'aquests 59 milions. Proa, però, creu que aquesta quantitat hauria hagut de ser molt més elevada.

"El CAC està calculant com a ingrés, des de fa anys, només els ingressos comercials, però nosaltres entenem que també ho és la subvenció pública. La diferència seria molt substancial", explica a l'ARA el president de Proa, Raimon Masllorens. Segons ell, la federació de productors ha demanat "repetidament" al CAC que revisi el seu criteri, però davant la manca d'una "resposta clara", ara han decidit actuar "oficialment".

El productor recorda també que a principis d'aquesta dècada la CCMA havia arribat a invertir al voltant de 20 milions d'euros en coproduccions. "Estaven signats en un conveni, i es van comptar en base als seus ingressos", remarca. Masllorens admet que la situació econòmica de la Corporació és ara molt diferent, i per aquest motiu demana al Govern que aporti als mitjans públics els recursos necessaris perquè pugui "complir la llei". 

Masllorens assenyala també que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) té en compte l'aportació pública a l'hora d'avaluar el compliment d'aquesta obligació per part de Radiotelevisió Espanyola. De totes maneres, el còmput que fa aquest organisme és poc transparent. RTVE no pot emetre publicitat, i rep ingressos fonamentalment per tres vies diferents: aportació directa de l'Estat, taxa als operadors de telecomunicacions i taxa a les altres cadenes per ús de l'espectre radioelèctric. En total rep uns mil milions d'euros anuals, però la CNMC només en té en compte, aproximadament, una tercera part: per a l'exercici del 2018, es van comptabilitzar com a ingressos (del 2017) 368 milions d'euros. Per arribar a aquest resultat, la CNMC té en compte que ni Ràdio Nacional ni alguns canals de TVE (que no emeten obres de ficció) no estan sotmesos a aquesta obligació, i aplica uns càlculs i ponderacions que no són públics, perquè es considera que les xifres són confidencials. 

Per la seva banda, fonts oficials del CAC indiquen que han mantingut el mateix criteri "des de l'inici de l'obligació legal" d'invertir en obres audiovisuals europees, i que "no hi ha hagut cap modificació legislativa que comporti un canvi de criteri". En aquest sentit, l'organisme insisteix que, tal com indica el seu informe del sector audiovisual del 2018, la CCMA "compleix estrictament les obligacions de finançament anticipat d'obres audiovisuals europees" previstes tant a la llei catalana com a l'espanyola. La norma catalana estableix que és el CAC qui ha de "determinar les condicions d'aplicació del percentatge de finançament d'obra europea". 

Més continguts de