Prohibit desitjar la mort de Putin a Facebook

Amb la guerra a Ucraïna, les xarxes socials s'enfronten a nous reptes sobre quins són els límits de la llibertat d'expressió sota els seus dominis. La setmana passada, Facebook sorprenia amb l'anunci que permetria desitjar la mort de Putin o dels soldats de les tropes russes. L'única condició era que fos un clam genèric, no pas una amenaça específica. No es podia, per exemple, acompanyar el desig de mort amb la ubicació d'alguna unitat militar. Ara han fet una rectificació –ells en diuen aclariment– i les crides a assassinar Putin, o qualsevol cap d'estat, segueixen estan prohibides, per molt que siguin expressions vagues d'un desig inconcret.

Aquest cas ens parla de la impossibilitat, un cop més, d'aplicar polítiques editorials a cop d'algoritme. Les màquines cada cop seran més capaces de redactar informacions automatitzades. Ja n'hi ha que escriuen alertes de terratrèmols o, fins i tot, cròniques esportives (factuals i sense cap volada literària). Però no s'albira a l'horitzó cap algoritme capaç d'afinar criteris complexos com són les decisions sobre si un determinat contingut trepitja o no una línia vermella. Instagram encara no sap distingir si una nena nua és pornografia infantil o una fotografia històrica que denuncia els horrors de la Guerra del Vietnam i que només algú amb la mirada molt bruta –o un algoritme– pot considerar eròtica. Calibrar si un "Morin les tropes russes" és llenguatge de l'odi o no depèn de tantes variables que difícilment es pot codificar sense arriscar-se a patir alguna relliscada. No sé si els mitjans tindran redactors en el sentit més estricte del terme, a vint anys vista, però segur que hi haurà editors, i cronistes, i analistes. El criteri, com a mínim el de la pròxima generació, seguirà sent patrimoni humà.