La prova que parlem massa de la salut del periodisme

Cap de Mèdia"Adéu, nena!”, crida entusiasta un nen -amb prou feines dos anys- a la Carmela, el bust de quasi quatre metres de ferro fos, obra de Jaume Plensa, que s’ha convertit en el nou reclam estètic del Palau de la Música. Escultura estranya, la d’aquesta noia que sembla que ens miri tot i tenir els ulls aclucats amb serenor. La peça té unes proporcions al·lucinantment allargades i juga amb les perspectives enganyoses: cal buscar l’angle adequat per captar-la del tot. És ben bé com un diari, que no deixa de ser un punt de vista concret i particular per mirar de comprendre el món.

L'ARA, sis anys explicant el món que ve

Aquest vespre, el Palau -i la guardiana Carmela- acull els que defensem cada dia aquest angle específic que és l’ARA i una representació dels seus lectors, que el fan possible. Abans de l’obertura de portes, alguns lectors es congreguen vora l’escultura per comentar la jugada.

Aquesta nit hi ha polítics, persones dels mitjans, de l’empresa... però també lectors mal anomenats anònims que han volgut sentir-se a prop dels que cada dia els acosten l’actualitat digerida, sigui a l’hora del croissant, sigui abans d’anar a dormir, amb l’iPad recolzat a les cames, amb els llençols -ara ja edredó- entremig. Com l’Àlex i la Isabel, subscriptors del primer dia. Ell és més de llegir-lo en paper, fent el cafè. Ella el caça al vol, a estones, sovint en digital, tot i que, si pot, prefereix el paper. O la Josefina i el Jordi, també parella, que el comparteixen al matí. Furgo per veure si hi ha disputes pel diari, però riuen per dir que de cap manera. “I jo caic del llit abans”, diu el Jordi, per justificar que sigui ell qui primer ens fulleja. A la sala també hi ha la Clara, 29 anys, i lectora diària en digital, però ocasional en paper: sobretot els caps de setmana i quan en passa alguna de grossa. “I a la feina, he de confessar. Quan estic bloquejada, em va bé anar a la web i fer una repassada ràpida del que està passant durant el dia”. Tots ells es trobaven, com a petit regal, una edició avançada de l’especial Ara Diumenge que els lectors trobaran diumenge: 48 pàgines amb històries de tenacitat i una mirada al moment actual del periodisme i la comunicació.

Un acte com el de la Nit de l’ARA no és complet sense la presència institucional. A les primeres files s’hi podia veure una representació de diverses procedències: des del primer tinent d’alcalde barceloní, Gerardo Pisarello, fins al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Presidia l’acte Carles Puigdemont i també van assistir-hi diferents consellers, com ara Neus Munté, Raül Romeva o Meritxell Borràs. Però era la presència del conseller Toni Comín, responsable de la cartera de Salut, la que feia témer que potser els mitjans hem parlat massa de l’estat de salut del periodisme, fins al punt que el conseller del ram hagi volgut copsar en primera persona com -malgrat el discurs negatiu que impera al sector- hi ha també vitalitat i ganes de seguir explicant el món i el país que vénen per molts anys més.