Putin i Xi, una foto històrica... depèn a on

El quiosc s’ha llevat aquest matí amb nou diaris –entre catalans i espanyols– tots nou amb la mateixa fotografia de portada: la trobada entre Vladímir Putin i Xi Jinping. Aquesta vegada no hi ha hagut taula ridículament llarga, perquè el president rus necessita vendre la idea de multilateralitat i, per tant, la proximitat física amb el seu homòleg xinès l’afavoreix. Que tots els diaris repetim la mateixa foto pot semblar inevitable –era l’estampa del dia– però en realitat no hauria de ser així per força. Al Regne Unit, per exemple, només el Guardian recull la imatge de l’encaixada entre Putin i Xi, mentre que altres capçaleres es decanten per temes diferents. L’únic que aconsegueix aparèixer a més d’una publicació és Rupert Murdoch, que il·lustra dues primeres pàgines amb l’anunci que es casarà per cinquena vegada, als 92 anys: visca la fe. Aquí se’ns fa estrany que, havent-hi la foto fresca dels presidents, prefereixin posar-ne una de recurs del magnat, presa temps enrere. A França, cap dels diaris principals troba lloc en portada per als somriures gèlids de Putin i Xi. A Itàlia, en canvi, hi ha pràctica unanimitat a l’hora d’il·lustrar la primera pàgina amb els dos mandataris. Cada terra fa sa guerra.

Podria posar-me el barret de psicòleg comprat al tot a cent i intentar defensar que si els europeus del sud tal i els europeus del nord qual. Però crec que aquesta disparitat és, senzillament, fruit d’inèrcies de les respectives tradicions periodístiques. Aquí, costa saltar-se la foto obligada del dia per por de quedar com un marcià –perquè certament, aquí hi quedaries– i això que l’ARA és dels qui més surten del carril amb la tria d'imatges i temes de portada. Per sort, els exemples internacionals avalen que un altre paradigma és possible: menys gregari, amb més mirada pròpia, més divertit.