‘La Razón’ i el lamentable tractament del cas Alves

Quan estudiava a la UAB, un dels professors que va ensenyar-nos les lleis era un tal Francisco Marhuenda. Ningú no apostava massa, a l’aula, per la seva carrera docent: a banda d’adormir les pedres, els coneixements que impartia eren principis bàsics de dret formidablement allunyats de la praxi periodística. Ho dic perquè no m’he molestat a recuperar els apunts per veure què ens deia sobre protecció a les presumptes víctimes de delictes sexuals. M’hi jugaria amb confiança un bon sopar que res. Marhuenda va acabar sent director de La Razón i també comissari honorífic, dos càrrecs més relacionats entre si que el que podria semblar a simple vista o en una societat democràticament sana. I el diari que comanda ha quedat ben retratat publicant unes imatges en què es podia reconèixer la cara de la jove presumptament violada per Dani Alves, actualment en presó preventiva i a l’espera d’un judici, després d’haver canviat el seu relat multiplíssimes vegades.

Difícilment s’hi pot veure un error, per bé que el diari –davant l’amenaça d’accions judicials– hagi acabat esborrant les imatges. És molt més coherent amb la línia editorial del mitjà pensar que s’han abonat a la campanya retrògrada i masclista de Vox i sectors del PP que posa en qüestió sistemàticament l’abast de la violència sexual contra les dones, sovint assetjant les víctimes. Queden per al record de la infàmia aquells articles que fiscalitzaven la víctima de la Manada perquè en unes imatges de temps després se la veia passant-s’ho bé. Com si l’obligació de la víctima fos vestir de dol i trauma per sempre més. Sí que vaig aprendre, fa trenta anys, allò de in dubio pro reo. Però La Razón més aviat aplica el de sempre: in dubio te arreo.