Rebuig a primera vista
Un dels aspectes que millor explota First dates és el rebuig. Parelles que, d’una manera visceral, amb prou feines són capaces de mantenir una conversa a la taula del suposat restaurant del programa. El xou de cites a cegues de Cuatro sovint no promou que les parelles congeniïn, sinó que més aviat estimulen donar carbassa. No es tracta tant de buscar un final feliç o solucionar la felicitat de ningú. La gràcia de First dates és explorar la condició humana en l’estona del flirteig, un moment de gran fragilitat en els individus perquè és on s’exploren i interactuen les inseguretats, les debilitats i les pors. El desig d’agradar a l’altre, de rebre’n l’aprovació, activa un seguit de mecanismes personals que, davant d’una càmera de televisió, t’exposen públicament d’una manera molt crua. En l’art de la seducció hi intervenen tantes estratègies emocionals i psicològiques que, buscant l’atenció de l’altre, també et despulles tu mateix. Per això First dates té addictes. Perquè observant el ritual de la persuasió observem la part més vulnerable de les persones. Des de la distància televisiva, fins i tot els més fatxendes o agosarats semblen éssers infeliços. Segurament, aquesta necessitat d’anar a un programa de televisió a buscar parella delata certa desesperació per omplir un buit emocional.
Per això, el rebuig esdevé més morbós. Perquè la negativa és més forta que la necessitat humana o l’esperança. I, a l’hora de fomentar el rebuig, el programa sembla controlar molt bé quins factors poden ser els desencadenants del conflicte davant de les càmeres.
Dimecres, una dona, pocs minuts després d’asseure’s amb l’home que li havia escollit el programa, va decidir aturar la cita sense ni començar a menjar el primer plat. “No me gustan los hombres calvos”, li va engaltar després de preguntar-li si practicava ioga. “A mí me gustan delgadas”, li va replicar ell dolgut. I es van aixecar de la taula demanant tornar a provar sort un altre dia amb altres persones.
El dia abans, una cita que s’havia desenvolupat amb cordialitat i somriures tampoc va tenir continuïtat. Abans de conèixer-los, Carlos Sobera ens feia una advertència que amagava un missatge: “La geografía estudia la descripción de la Tierra. Nosotros estudiamos la geografía del amor y aquí la única descripción interesante es la de los sentimientos”. A continuació, el Jaume de la Seu d’Urgell i la Yolanda d’Alacant van tenir una cita agradable. Per amenitzar-ho sonaven Els Catarres de fons. Al final, ell va declinar tenir una segona cita. Va al·legar que ell tenia dos gossos i que ella era al·lèrgica al pèl d’aquests animals; que vivien massa lluny l’un de l’altre i amb nens era complicat, i, també, que voldria que la seva vida familiar fos en català i ella no el parlava. D’aquí les enigmàtiques referències a la geografia per part de Sobera. A l’epitafi final del programa retreien al Jaume les condicions que posava a l’amor. I quedava el dubte de si First dates, en l’explotació televisiva del rebuig, més enllà de l’entreteniment, feia un judici de valors que furgava en aspectes més sibil·lins.
