Un discurs tan buit que tothom se l'ha pogut fer seu

BarcelonaAl rei d'Espanya se li suposa neutralitat –que és una caritativa manera de dir irrellevància decorativa–, la qual cosa vol dir no caure en atzagaiades com la del 3 d'octubre del 2017. Sota aquest prisma, i veient els titulars de premsa d'aquests dos últims dies, s'ha de dir que el monarca ha estat d'una neutralitat –que és una caritativa manera de dir que el govern de torn que li vigila els discursos no es pot excedir– cristal·lina i exemplar. El grup de la perpètua ofensa tenia pinso per alimentar el seu relat: "El rei assenyala Catalunya com un dels principals problemes", titulava La Razón. I l'Abc secundava aquesta línia, quan recordaven que Felip havia dit que calia "prendre la decisió més convenient per a l'interès general". (I ja poden imaginar-se que pactar amb ERC i Bildu no és precisament aquesta via, per als guardians de les essències pàtries espanyoles.) En canvi, per als lampistes mediàtics de la investidura, es va tractar d'un discurs lubricant. El País titulava "El rei crida al diàleg i a superar les fractures socials" i El Periódico deia que "El rei avala el diàleg entre «ideologies molt diferents»". Com si el govern del PSOE no li hagués orientat el discurs, escolti.

El dia de Sant Esteve, dues tasses de caldo de neutralitat –que és una caritativa manera de dir calli-i-cobri–. Els de la colla del drama titulaven coses com "Els socis de Sánchez ataquen el rei amb la vènia del PSOE" (La Razón) o "El govern eludeix donar suport al rei en plena negociació amb ERC" (El Mundo). Mentre que El País demostrava la lleialtat institucional dels dos principals socis de la futurible coalició, amb l'enunciat "PSOE i Podem vinculen el seu pacte als reptes plantejats pel rei".

I així, de neutralitat en neutralitat, que dia passa, rei empeny.