El rei i Pedro Sánchez, madelmans dels editors gràfics

Hi ha fotografies de portada colpidores, vibrants, que expliquen històries amb un sol moment congelat. Però, massa sovint, també hi ha fotos de portades que consten només d’un nombre indeterminat d’estaquirots, generalment del gènere masculí i amb corbata, encarnant el poder en el marc d’una cimera, trobada o congrés. Tot i que generalment l’estampa resultant és més aviat sonsa, els editors gràfics que trien el millor fotograma de les dotzenes que els han arribat busquen la composició que mira de generar un significat concret, encara que no correspongui amb la realitat. Me’ls imagino com nens grans que, en comptes de jugar amb els clics, els airgamboys i els madelmans, tenen en els polítics les seves joguines particulars, per disposar-les així o aixà segons convingui editorialment.

El rei i Pedro Sánchez s’han trobat al Mobile World Congress i El País subratlla, esclar, la tornada a la normalitat. Ho fa amb una fotografia de tots dos xerrant, amb les mans cobrint les boques, per si hi ha algú indiscret llegint els llavis. S’endevinen, però, sengles somriures i la imatge, en tot cas, desprèn complicitat. En canvi, l’Abc titula “Sánchez cedeix davant Puigdemont la cosobirania a la frontera”. Aquí veiem un Sánchez de perfil i un Felip VI que mira de cara, evitant el contacte visual, i amb un rictus més aviat sever. Tot i que probablement uns pocs segons separen una estampa de l’altra, el que transmeten no té res a veure i el titular acaba de condicionar la mirada. Per cert, el rei fa setmanes que, dia sí, dia no, apareix a les portades de la premsa de dretes. Deu ser un cas únic a Europa en què una figura sense funcions executives copa tantes primeres pàgines amb la mera notícia de la seva presència en una banda o altra. Està bé preguntar-se quina mancança denota tota aquesta sobreactuació editorial.