PAREU MÀQUINES

El rendibilíssim fracàs d'una moció de censura

Els diaris de la caverna compren la narrativa a Ciutadans

Ciutadans no va poder convertir Lorena Roldán en presidenta de la Generalitat. Ens quedem, doncs, sense hora addicional de gimnàstica, per assenyalar una de les mesures estrella amb les qual la diputada va voler seduir la ciutadania en general i la resta de la cambra en particular. Però resulta evident que la formació taronja no pretenia triomfar amb la moció de censura, i de passada millorar la tonificació dels nostres plançons, sinó instrumentalitzar –un cop més– el Parlament per a les seves batalles a Madrid, cada cop més desesperades. La premsa catalana hi aplicava aquest enfocament. "Cs inicia la campanya amb la censura fallida a Torra" ( El Periódico), "Ciutadans esgrimeix la moció de censura contra el PSC" ( La Vanguardia) o "Míting al Parlament" ( El Punt Avui).

En canvi, a Madrid la narrativa era tota una altra. "El PSC s'hi posa de perfil", deia l' Abc. "Iceta dona aire a Torra i deixa en evidència el bloc constitucional", secundava La Razón. I El Mundo s'unia al cor, com no podia ser d'una altra manera: "Cs i el PP veuen «còmplice» Iceta per no haver-los donart suport contra Torra". L'ús del substantiu còmplice és totalment malintencionat. Perquè el lector de la Meseta completa inevitablement el sintagma: còmplice de terrorisme. Així, mentre a Catalunya el tema apareixia enquadrat en el bonic món de la representació i la gestualitat estrafeta, a Madrid es portava aquesta aigua al molí de la delinqüència i la sedició. Per tant, missió complerta, per molt que ens quedem sense la tercera hora de gimnàstica.

Àlbum de titulars

"El nuvi intenta abusar sexualment de la dama d'honor i apareix la núvia. Es van casar al final?" ( La Razón, jugant a pescar clics banalitzant les agressions sexuals).

Més continguts de