Mèdia 20/04/2021

Reporters Sense Fronteres alerta sobre l'estratègia d'odi de la ultradreta contra els mitjans

Espanya es manté en el 29è lloc de la classificació anual de llibertat de premsa

3 min
Un periodista cobrint una manifestació convocada per Vox

A Espanya la pandèmia de covid-19 ha posat fi a tres anys de violència física contra els periodistes, però no ha aconseguit revertir la falta de transparència del poder, sinó que l'ha agreujat. Així ho indica Reporters Sense Fronteres en el seu informe anual sobre llibertat de premsa en el món, que situa Espanya en el 29è lloc de la classificació mundial que avalua la situació en 180 països. Segons ha explicat Edith R.Cachera, vicepresidenta i corresponsal a Espanya de Reporters Sense fronteres, un dels fenòmens que preocupen més l'organització és l'assetjament dels periodistes per part de la ultradreta. "Vox insisteix en la seva estratègia d'estigmatitzar els periodistes enemics, endureix les seves maniobres d'assetjament i intimidació a internet i prohibeix als periodistes la cobertura dels seus actes", remarca Cachera.

La vicepresidenta de l'ONG ha destacat que l'actitud de Vox "d'agitació de l'odi" contra els periodistes és especialment preocupant perquè es tracta d'un partit que està al poder en diverses zones d'Espanya. Reporters Sense Fronteres insisteix que a Espanya hi ha un clima de polarització persistent, reforçat pel discurs de l'odi cap a la premsa, que està erosionant la confiança dels ciutadans en els mitjans. Cachena ha lamentat que es redueixi la llibertat per interpel·lar o interaccionar amb un periodista a "missatges simplistes, que són faltes de respecte i dirigits a agitar els seguidors a les xarxes socials".

Tot i que la ultradreta és qui s'ha posicionat més frontalment contra els mitjans, l'organització destaca que durant el 2020 s'ha detectat una creixent opacitat dels partits i de totes les institucions de l'Estat. En concret, assenyalen "l'hostilitat de Podem i el seu líder, Pablo Iglesias, contra determinats mitjans i reporters" i la falta de transparència del govern de Pedro Sánchez. "La professió s'ha mostrat especialment preocupada per les rodes de premsa en què no era possible formular preguntes, o només preguntes validades prèviament per l'executiu, per les mesures preses contra la desinformació i per les traves imposades als periodistes que cobrien l'arribada d'immigrants a Espanya", subratlla la vicepresidenta.

La dificultat d'informar en pandèmia

La falta de transparència de la qual es queixa l'ONG s'ha fet evident durant la crisi sanitària, quan, per exemple, molts periodistes i fotoreporters s'han trobat amb la impossibilitat d'informar sobre el que estava passant dins de les residències. Per a l'organització, l'opacitat "s'ha vist agreujada per l'estat d'emergència, el confinament draconià i les ferotges restriccions aplicades a Espanya durant els primers mesos de la pandèmia". "Els periodistes han hagut de lluitar per cobrir la tràgica realitat dels hospitals i els dipòsits de cadàvers, així com per obtenir xifres fiables i coherents, moltes vegades calculades de forma independent i sense ajuda del govern", recorda l'informe de Reporters Sense Fronteres. Durant el 2020 altres institucions, com per exemple Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans de comunicació del Grup de Periodistes Ramon Barnils, també van denunciar la fala d'accés a la primera línia d'actuació contra la malaltia.

Tot i les traves que van experimentar els professionals de la informació durant el 2020, Espanya aconsegueix mantenir la posició 29 en el rànquing mundial de llibertat de premsa, al darrere de Lituània i al davant de Ghana. El repàs internacional de Reporters Sense Fronteres mostra que l'exercici del periodisme està bloquejat o troba greus impediments en un 73% dels 180 països analitzats. La classificació assenyala que en 73 dels 180 països hi ha "greus impediments per informar", mentre que en 59 més hi ha "obstacles". L'ONG considera que la pandèmia ha desencadenat un empitjorament de les condicions per informar i posa en dubte que la situació millori un cop la crisi sanitària hagi passat. Des de l'entitat asseguren que s'ha detectat una "creixent dificultat" perquè els periodistes investiguin temes delicats, especialment a Àsia i l'Orient Mitjà, però també a Europa.

Entre el països on es respecta més la llibertat de premsa destaquen els escandinaus. Noruega encapçala per cinquè any consecutiu la classificació, tot i que alguns mitjans han denunciat falta d'accés a la informació pública sobre la pandèmia. Finlàndia conserva la segona posició, mentre que Suècia recupera el tercer lloc, que va perdre l'any passat davant Dinamarca, que ara és quarta. Segons l'informe, en total, només 12 països, un 7% del total analitzat, tenen un entorn favorable per a la informació. Un grup en què, a banda dels estats nòrdics, també figuren Costa Rica, Països Baixos, Jamaica, Nova Zelanda, Portugal, Suïssa, Bèlgica i Irlanda.

Un dels països que ja no forma part d'aquest privilegiat grup és Alemanya, en 13a posició de la classificació a causa de les desenes de periodistes que han patit agressions de manifestants propers a moviments extremistes i conspiratius en manifestacions contra les restriccions sanitàries.

Les últimes posicions de la classificació mundial les ocupen la Xina (lloc 177), Turkmenistan (178), Corea del Nord (179) i Eritrea (180). "El periodisme és la millor vacuna contra la desinformació", ha assegurat el secretari general de Reporters Sense Fronteres, Christophe Deloire, que ha remarcat que la professió encara troba obstacles massa sovint.

stats