El retorn del Sabadell: cadascú al seu aire

El fill pròdig ha tornat i és una notícia que permet il·luminar la doble moral amb la qual es filtren les notícies que afecten Catalunya. Per exemple, quan va marxar rumb a Alacant, la premsa de Madrid alertava de conseqüències econòmiques terribles, tot i que es tractava d’un trasllat només de seu social i el negoci romania inalterat. Ara que torna, Libertad Digital s’afanya a fer una peça per criticar els qui renyen Mazón per deixar escapar l’entitat i hi inclou fonts de l’executiu valencià que recorden que “el trasllat no tindrà efectes ni en la xarxa d’oficines ni en els llocs de feina de la Comunitat Valenciana”. El que era una plaga al nord de l’Ebre es queda en lleu brisa al sud.

No és l’única contradicció entre els diferents relats. Molts diaris destaquen que és un moviment que busca subratllar la independència del banc en el moment decisiu d’haver-se d’enfrontar a l’opa del BBVA. L’ARA hi afegeix que això s’anunciava justament en el moment en què les accions ja valen més del que ofereixen els bascos. A la premsa més espanyolista domina la narrativa que el Sabadell es congracia així amb el relat d’Illa i Sánchez segons el qual la convivència ha tornat a Catalunya: la seva tesi és que, a canvi del gest, s’espera que la Moncloa ofereixi aixopluc davant dels intents de compra. Una cosa que fa gràcia és que els mateixos mitjans que en el moment de marxar van negar que el banc rebés cap mena de pressió del govern aleshores del PP són els que ara es queixen d’aquestes presumptes pressions des de la bancada socialista. I, després, hi ha La Razón. Amb el relleu recent a Telefónica ja va obviar l’assumpte a la portada per no violentar Criteria i aquest dimecres torna al vel: cap esment en primera pàgina. Quanta valentia per a tantes coses i quanta poca quan cal informar de bancs.